Tribuna
Les sandàlies ucraïneses
“Josyf Slipyj va defensar, en els seus anys més actius, que l’Església cristiana feia més de mil anys que era a Ucraïna, enfront dels encara no 50 de comunisme soviètic”
L’australià Morris West es va inspirar en la vida de Josyf Slipyj, arquebisbe ucraïnès, per escriure Les sandàlies del pescador, un llibre que va ser després un èxit en el cinema protagonitzat per Anthony Quinn. A la novel·la, el protagonista es diu Kiril Pavlovich, arquebisbe metropolità de Lviv, que és alliberat després d’haver estat condemnat a treballs forçats a Sibèria. L’envien a Roma i el papa, que ja és molt vell, el crea cardenal. Quan aquest mor, Pavlovich és escollit nou papa i tria el nom de Kiril I. Com a papa es veu implicat en la complexitat de la guerra freda. La versió de la pel·lícula, que va arribar el revolucionari any 1968, va ser un èxit i va ser nominada a dos premis Oscar.
EN la vida real, Slipyj va ser cardenal de Sant Atanasi i arquebisbe major greco-catòlic de Lviv (Leopolis en llatí). Va ser ordenat sacerdot l’any 1917 –de connotacions revolucionàries evidents– i bisbe el 1939. Va ser Pau VI qui, el 1965, el va crear cardenal. Quan va morir, a Roma, el 7 de setembre del 1984, tenia 92 anys i des del Pontifici Institut Oriental i des de la Pontifícia Universitat Gregoriana se’l va recordar pel seu posicionament davant del comunisme ateu que no permetia l’existència de la fe. Durant vuit anys, va patir presó en un gulag per part del règim soviètic i gràcies a la mediació de la Santa Seu i la intervenció dels Estats Units va poder participar en el Concili Vaticà II. Molts pensen que si no hagués estat Karol Wojtyla l’escollit de l’est per ser papa, ell podria haver estat el papa vingut de l’est. Nascut a Zázdrist, acabats els estudis va marxar a Innsbruck (Àustria). Els anys romans de formació van ser pocs, del 1920 al 1922. Va tornar a Lviv (que aleshores era Polònia) i es va quedar de professor i de rector al seminari. El van detenir el 1944, quan l’Exèrcit Roig va entrar a Lviv i el va veure com un dissident. De fet, Slipyj havia escrit als sacerdots de Lviv lamentant la imposició comunista a Ucraïna. Per aquest motiu li va caure l’etiqueta de col·laboracionista; les acusacions que li van fer el 1945 van ser les de ser pro germànic.
Tot i que el nazisme va decidir tenir una política de certa condescendència amb la religió durant una primera etapa durant l’ocupació, després, es va voler desfer de tota presència espiritual. D’altra banda, per als agents soviètics del moment, la presencia de catòlics a la ciutat era una traïció a les suposades arrels nacionalistes ortodoxes de la zona. Els catòlics, per tant, molestaven a tothom. Després de més enrenous i estades a la presó, el 1963, el president dels Estats Units, John F. Kennedy, i el papa Joan XXIII, van aconseguir que Nikita Khrusxov el deixés lliure. En total, va viure 18 anys a la presó. El 1949, el papa Pius XII ja l’havia creat secretament cardenal (in pectore). Però va ser el 1965 quan va rebre el nomenament oficial. Tot i que es va incoar popularment una campanya perquè fos nomenat patriarca, i ell mateix va exterioritzar-ho, es va haver d’acontentar amb el títol d’arquebisbe major. Roma mai no li va conferir aquest honor.
A finals dels anys setanta, va fer un moviment que no va agradar Roma: consagrar tres bisbes sense aprovació papal. Se sentia revestit d’aires patriarcals sense tenir-los. Amb tot, Slipyj va morir a Roma i fins i tot hi ha els documents que avalen la seva canonització oberts. Aquest personatge va defensar, en els seus anys més actius, que l’Església cristiana feia més de mil anys que era a Ucraïna, enfront dels encara no 50 de comunisme. Va ser un intel·lectual de primer ordre, interessat en la ciència i defensor de la cultura del seu turmentat país. En els seus múltiples viatges pel món, va visitar les comunitats ucraïneses (va ser a l’Estat espanyol el 1970) i va ser qui va propiciar que existís la Universitat Catòlica d’Ucraïna, que avui està demanant que s’acullin com a refugiats els seus estudiants i professors.
La pressió mediàtica ens dibuixa una Ucraïna ortodoxa o atea, sense parar compte en la seva altíssima complexitat. A Catalunya, en tenim un dels màxim experts, el liturgista expert en esglésies cristianes orientals Sebastià Janeras. Les comunitats que van ser fidels a Roma no són accidentals i continuen amb l’esperit Slipyj d’obertura, identitat i resistència. La llàstima és que la resistència s’hagi de viure, tan sovint, només des de l’exili.
