El voraviu
Cambray meravella
Usa l’acord de partits com a criat de dos amos i també l’envia als jutges
Hi ha persones molt rellevants (del món de la política i de la llengua) i molt enteses en la matèria que donen el seu parer i es decanten per un o altre bàndol en la dura polèmica que s’ha generat entorn de l’acord de partits pel català. Ja hi tornem a ser. Una més que baixa molla molla. Tan molla com l’enganyifa dels jocs olímpics del Pirineu. Tan molla com la que se li prepara a la presidenta del Parlament. L’acord pel català tancat per quatre grups parlamentaris (ara tres) i avalat pel govern, és carn o peix? És una renúncia? És una jugada genial? És una vergonya? És el final? És el principi? La veritat és que fa una mica de basarda sentir dir al govern (que inclou consellers de Junts) que fa pinya a l’entorn de l’acord, que és un primer pas. Un primer pas cap a on? A veure si hem fet com aquell que va fer el pas endavant quan estava al límit del precipici. Tot podria ser. A mi el que més em meravella de tot plegat és el conseller Gonzàlez-Cambray, que ha enviat l’acord als jutges perquè vegin que complim la sentència del 25%. En què quedem? L’acord defensa el català o acata la sentència? Hem engendrat un acord que és criat de dos amos? Meravella, el conseller Gonzàlez-Cambray! Com voleu que us creguin? Que és idiota, el Tribunal? Li diem que hem complert però no hem complert? O és que sí que hem complert i a més hem complert amb escreix? Temo que encara no hem vist totes les derivades del cas ni totes les meravelles.
