Opinió

De set en set

Fam blava

Som a prop de Sant Jordi i els escriptors recomanem llibres. Com que escombrar cap a casa no ha deixat mai d’estar de moda, us enriquiré l’hipotàlem amb un llibre publicat a Angle Editorial, traduït de l’italià per una de les millors: jo. La novel·la es diu Fam blava i l’ha escrit Viola Di Grado, una autora italiana que fa volar el cap. Nascuda a Catània l’any 1987, va publicar la seva primera novel·la quan només tenia vint-i-tres anys, 70% Acrílico 30% Lana (encara no traduïda al català però jo ja hi sospiro), un llibre que la va convertir en la guanyadora més jove del premi Campiello Opera Prima i en finalista del prestigiós premi Strega. Llicenciada en filosofia de l’Àsia Oriental i amb una estètica propera al gòtic, Di Grado construeix una història visionària i sensual d’una noia que per superar la pèrdua del seu germà bessó abandona Roma i s’endinsa en el territori del desig a la ciutat blava i tentacular que és Xangai. Professora d’italià per a xinesos, la vida de la protagonista es pertorba quan coneix la Xu, amb qui la uneix la sensació de solitud (fam implacable) i l’horitzontalitat més tòrrida, la que busca els límits per superar-los. Follar en fàbriques tèxtils abandonades o en escorxadors dels anys 30 ajuda les noies a superar traumes enquistats i aquella mena de dolor de l’ànima que només s’alleuja quan et claven les dents a la carn i s’apropien de tu. Identitat i llenguatge com a obsessions literàries d’una escriptora per a qui Eros és un ritus xamànic. Viola Di Grado no troba que l’amor sigui narrativament interessant, sinó que busca explicar com es deforma tot al seu pas.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.