Puigdemont està madur

Jordi Sànchez no ho va dir ben bé així, però se li va entendre. I a mi no me n’ha dit ningú res, ni ho he preguntat, però m’hi jugaria “allò que no sona”, per usar termes de juguesca de l’àvia Neus. Puigdemont està madur. El que Sànchez va dir és que Puigdemont ja tenia “molt madurada” la decisió sobre si havia de seguir a la presidència de Junts. I si hi afegim l’enèsima intervenció de Boye sobre el futur del 130è en aquest mateix sentit, sumeu i seguiu. “Puigdemont tornarà a Catalunya molt abans del que la gent es pensa”, va dir dilluns l’advocat quan li preguntaven per la vista d’ahir a Luxemburg. Sànchez, que ha enganxat fora de joc tots els llestos de la classe que no havien ni ensumat que ho deixaria en el congrés de juny, també va deixar clar que l’únic que sabia que s’ho deixava era Puigdemont. Si hi va compartir-hi això, també hi devia compartir les dues grans sentències sobre els companys. Els lideratges de Junts tenen “excés de vanitat” i “dèficit de lleialtat”. Quasi res! Ara sabem que el 14 de juliol l’advocat general farà públic el dictamen sobre la vista d’ahir, de les prejudicials de Llarena, que vol dir sentència a la tardor. I és per això (més que per allò) que dic que Puigdemont està madur. No importa qui surt de secretari general al juny ni si ell continua de president de Junts. Si a finals d’any corre lliure per aquí, tindrem eleccions i provarà de ser el 133è president de la Generalitat. O molt m’equivoco.