Opinió

Un negroni evocant Roma

Josep Maria Fonalleras publica ‘Un cafè a Roma’, un llibre que és un cant a la bellesa, l’amistat i la vida

Explica Josep Maria Fonalleras que la seva Roma és una Roma falsa perquè l’ha viscuda acompanyat de gent que l’estima. La presentació, dissabte passat, d’Un cafè a Roma va tenir alguna cosa d’això perquè en Fono (alguns li diuen Fona) va estar rodejat d’amics i família. Entre el públic, que va omplir l’Espai 22, i al seu costat, on Marta Fluvià, Clara Fonalleras, Pep Gómez i Salvador Garcia-Arbós van repartir-se el temps d’una divertida presentació on Guillem Terribas donava joc i intentava que parlessin més els presentadors que no pas l’autor, el rei de les presentacions, d’altra banda. En Fono ha fet més de trenta visites a Roma i calcula que això li deu haver suposat mig any de la seva vida. És evident que Roma, com Girona, són les seves ciutats i per això darrera d’un munt de fets i anècdotes ens mostra la seva estima per una ciutat a la que tornarà i que sempre té en el record. Sigui perquè hi va fer la comunió solemne, observat pel papa, sigui perquè té el record viu d’aquell primer viatge amb el seu pare, guia turístic i sempre present, sigui perquè hi ha viatjat tantes vegades amb els amics i tertulians del Neptú, instigats per l’altre gran protagonista del llibre: Modest Prats. S’ho han passat bé, han rigut i en Fono ens transmet el seu amor per aquesta Roma que és tan diversa com diverses són les mirades, les passejades i els cafès que hi han fet. Perquè a Roma en Fono, amb els seus fills, les seves parelles o els seus amics, sempre ha fet coses diferents, com explicava Pep Gómez, per acabar fent sempre el mateix. S’hi van deixar anar grans frases a la presentació, fins i tot abans dels negroni amb què es va obsequiar els presents. La millor: “Roma és en Fono.” Un llibre on es repassen bars, restaurants, terrasses, monuments i cementiris. “Una guia íntima, personal, dispersa”, com es va definir un llibre que no és una guia, però que pot fer-ne funcions. “Roma és casa”, va dir Clara Fonalleras, la filla gran de l’autor, que també hi veu el tribut al seu avi. Va ser, en general, una gran demostració d’amor a Roma i a alguna cosa més, com quan en Vador es va declarar, com de fet ja sabíem, catòlic, apostòlic i romà, com també s’hi sentia el senyor Fonalleras. Llibre deliciós, per llegir amb un negroni, un cant a la bellesa, l’amistat i la vida. Un llibre ben definit pel filòleg clàssic Pep Gómez com el que és: “Petit, però en cap cas menor.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.