El sacrifici d’un salvatge assassí

Un altre front de batalla, atroç i impune, amb víctimes i danys col·laterals que jugarà un paper fonamental en el futur de les nostres vides i de les generacions que vindran, però no és notícia. És tracta de l’agonia de l’Amazònia lliurada a l’agronegoci i a les xarxes criminals pel govern de Jair Bolsonaro. Negacionista del canvi ambiental, Bolsonaro va aprofitar els mesos de la pandèmia per encarregar al ministre de Medi Ambient, Ricardo Selles, una reforma de les lleis que simplifiquin i desregulin les normes de protecció ambiental. Resultats: l’any 2021, la tala il·legal, la invasió de les terres indígenes o de titularitat pública, però protegides, van fer perdre 13.000 quilòmetres quadrats de selva, als quals s’han d’afegir els 687 quilòmetres quadrats d’aquest any, que s’han de sumar als 81,3 milions d’hectàrees que s’han fos al llarg de la història. Els rius estan enverinats pel mercuri utilitzat en l’explotació de l’or i les pedres precioses i s’han descobert trames de policies i empresaris dedicades al contraban de fusta. Els pobles originaris, amb el seu hàbitat destruït per l’acció dels fazendeiros (latifundistes) i dels garimpeiros (miners) i atacats per l’estat, pateixen un lent i progressiu genocidi –el 60 % dels nens indígenes, damnats per covid o desnutrició–. L’Amazònia s’està morint i amb ella es perd un dels pulmons del planeta. Bolsonaro diu que es un sacrifici necessari per apujar el PIB i civilitzar territoris salvatges, però en realitat es tracta d’un assassinat col·lectiu –volem dir de tota la humanitat– a mans de salvatges incivilitzats com ara ell.