Justícia a la carta
La mateixa justícia que és lenta, a vegades i quan els convé, és ràpida i sentencia sense manies
Hi ha diferents estratègies per no afrontar un tema, la més habitual és deixar-lo aparcat. És el sistema que utilitzen sovint les administracions. Es tracta d’ensorrar amb paperassa i burocràcia allò que volem demorar. Serveix per entretenir fins a l’avorriment o l’oblit la cosa que volíem amagar. Una altra manera seria posar-ho a l’engranatge judicial de manera que s’eternitzi. La lentitud de la justícia ha estat una estratègia que s’ha utilitzat, fins que la cosa ha prescrit, s’ha arxivat o pel camí hem perdut testimonis... Malgrat tot, diuen que hem de tenir fe en la justícia, que encara que sigui lenta arriba. Precisament, aquests dies assistim al judici pel cas dels atacs amb explosius i cotxe bomba contra el prostíbul Paradise de la Jonquera, que es van produir el 2012, fa deu anys, i també hi ha el cas del robatori durant el qual va morir l’empresari de Platja d’Aro Jordi Comas, fa una dècada. Aquest és el segon judici del cas. En el primer judici, que es va celebrar fa uns mesos, el tribunal va absoldre els acusats i va concloure que la prova contra els dos processats era indiciària i insuficient. Ara hi ha un nou judici amb un tercer acusat que s’enfronta a 15 anys de presó per participar en el robatori. El més trist del cas és que el crim que va posar fi a la vida de Jordi Comas quedarà impune.
No deixa de ser curiós que aquesta mateixa justícia lenta i que no acaba de resoldre els casos, en altres ocasions és ràpida i sentencia sense contemplacions, sense tenir gaire en compte les argumentacions i testimonis de les defenses. Només hem de recordar el judici als líders del procés independentista català (causa especial 20907/2017, del Tribunal Suprem) o, per posar un altre exemple, la rapidesa amb què els tribunals es van afanyar a inhabilitat el president de la Generalitat Quim Torra per haver defensat la llibertat d’expressió amb una pancarta al Palau de la Generalitat.
Ara tenim l’anomenat Catalangate, l’escàndol d’espionatge més colossal que s’ha produït mai a la Unió Europea, acreditat per organismes internacionals independents, que sembla que no ha despertat cap interès ni a la justícia ni a la fiscalia espanyola, que sí que s’ha mobilitzat pel suposat espionatge al president del govern espanyol. Poden fer apostes sobre quin dels dos casos d’espionatge es resoldrà abans, i quin o no es resoldrà o s’eternitzarà.