Opinió

opinió

Víctor Pérez García

Canvi educatiu i eines d’organització i gestió

Des del 1996, amb l’aprovació de la Logse, el sistema educatiu ha experimentat una elevada quantitat de canvis legislatius que no han permès consolidar un model educatiu estable i han augmentat considerablement la complexitat de gestió i organització dels centres. La dificultat de gestió té dues causes principals, la primera és la manca de continuïtat temporal dels canvis legislatius, que necessiten temps per vèncer les inèrcies del sistema. La segona, no menys important, és que aquests canvis no han anat acompanyats d’eines de gestió i organització eficaces per poder-los fer efectius en el dia a dia dels centres.

Les eines de gestió i organització són primordials per al bon funcionament del centre i, en conseqüència, per a la qualitat del servei que s’ofereix. Actualment, les eines de gestió que el Departament d’Educació ha unificat a tots els centres abasten la matriculació i l’avaluació de l’alumnat, amb una eficiència discutible. Però hi ha un seguit de processos essencials que no estan inclosos. Així, cada centre els gestiona fent servir diverses eines, siguin comercials i/o d’elaboració pròpia. Per la seva importància, volem destacar-ne els següents:

Acollida de professorat substitut: és fonamental informar-lo sobre el projecte educatiu, la gestió d’assistència i convivència de l’alumnat, la comunicació amb famílies i els instruments per realitzar les tasques. El docent substitut que canvia de destinació constantment, tot i treballar de manera exclusiva per a la mateixa empresa, habitualment es troba que ha de fer servir diferents instruments de gestió. Aquest fet resta molta eficàcia a l’adaptació al nou centre i exigeix una absurda inversió d’hores al docent i a les direccions que l’acullen.

Planificació del curs vinent: la manca d’eines de gestió unificades i compartides per tot el sistema comporta unes maneres de treballar pròpies de cada centre que es traspassen d’equip directiu a equip directiu de manera semblant a l’organització dels gremis medievals quan els oficis passaven de pares a fills o de mestres a aprenents. Serveixi d’exemple allò que succeeix en l’elaboració dels horaris d’un nou curs. Així, cada centre fa servir un programa informàtic determinat. El/la cap d’estudis es forma per poder gestionar aquest programa concret, i el suport de l’anterior cap d’estudis és fonamental per millorar l’eficiència del seu treball. És a dir, en cada centre l’elaboració de l’horari depèn d’una persona que utilitza un sistema particular del centre, aquest no sembla un exemple d’organització eficient del segle XXI.

La interacció de les famílies amb el centre educatiu: actualment una família que tingui fills escolaritzats en centres educatius diferents (per exemple un a primària i l’altre a secundària) molt probablement es trobi amb dues plataformes digitals diferents per interaccionar amb els centres. L’absurditat de la situació equivaldria al fet que la xarxa de caixers de la nostra entitat bancària utilitzés un sistema diferent i permetés fer accions diferents en funció de l’oficina en la qual estigués instal·lat el caixer.

Aquest procés recorda el creixement desordenat d’una ciutat sense seguir cap model urbanístic. Per què no hem disposat d’un pla urbanístic que ho ordenés? A més, tal com passa a les ciutats, la reordenació sempre és més costosa i complexa que la planificació prèvia.

La conseqüència d’aquest creixement desordenat, de la manca d’eines de gestió, organització i comunicació definides i compartides impacta de ple incrementant la ineficàcia del sistema. Molts esforços i molt temps invertit des de cada centre sense revertir en la millora del sistema.

Seria presumptuós, per la nostra part, proposar una solució simple a una situació tan complexa. És urgent abordar aquesta problemàtica i fer-ho tenint en compte tant l’experiència que els centres tenen com les inversions econòmiques i formatives que forçosament cada centre ha hagut d’assumir. Massa sovint els plans d’actuació que es proposen des de l’administració educativa obvien la realitat dels centres i perden un valor afegit que revertiria directament en un millor servei a la ciutadania.

Al nostre parer, la falta d’eines unificades i compartides de gestió dels centres educatius forma una problemàtica que cal abordar sense dilacions. Hi ha recursos i instruments disponibles, cal la voluntat de posar-hi ordre per guanyar eficàcia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia