Opinió

A la tres

Un acord per a què?

“L’intent de bastir un gran pacte pel català és bàsicament una consigna que difícilment calmarà el setge a la llengua

Els tòpics estan molt bé per fer piulades, però rara vegada suporten exàmens més exigents com el d’enfrontar-se a una realitat tangible. Per dir-ho més fàcil, podem proclamar tants cops com calgui la voluntat de “fer possible l’impossible” però, quan toca posar-s’hi i traslladar la consigna a un repte concret, generalment l’impossible acaba mostrant-se així, com un mur impenetrable. Hi ha comptades ocasions, però, en què es pot arribar a fabular amb el fet que s’acabaran assolint fites tan impensables d’entrada com que els partits catalans segellin un acord que tanqui d’una manera més o menys digna aquest serial de la reforma de la llei de política lingüística. Aplicant l’eslògan, parlem d’assolir una “quadratura del cercle”, perquè, en essència, i per resumir-ho tal com raja, estem dient d’aprovar un pacte sobre la llengua de mirada ampla que deixi de banda la polarització que ha caracteritzat la política d’aquí almenys els últims cinc anys. I, per baixar-ho al terreny material, això vol dir trobar un punt de síntesi entre aquells que defensen que el català ha de ser la llengua vehicular de l’escola –les formacions independentistes– i els altres –el PSC–, que, amb tota la legitimitat, propugnen que el castellà també hi ha de tenir un paper reconegut en consonància amb la realitat d’un país que s’interpreta com a bilingüe. Fàcil, allò que es diu fàcil, no sembla d’assolir, però no és menys cert que ahir s’estava més a prop de l’encaixada que divendres. Altra cosa és que tot aquest esforç ingent acabi servint per al que es diu, que és protegir la immersió. Perquè el mal anomenat constitucionalisme ja ha olorat sang i ha trobat en els tribunals el seu ariet per eliminar un model lingüístic que sempre han percebut com una gran amenaça identitària. I avui és el 25%, però que ningú s’estranyi quan, demà, ja demanin un 50%. I ja trobaran un jutge, al TSJC o on calgui, que els firmarà la recepta. I, davant aquesta tessitura, el que pugui dir una voluntat feta llei serà, a la pràctica, com paper mullat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.