L’històric Casino Llagosterenc
Ara que, per Pentecosta, és la festa major de Llagostera, he pensat en el Casino, que la va organitzar molts anys
La història del Casino Llagosterenc es mou a cavall de tres segles. El seu origen se situa al 1856, en plena esplendor de la indústria surera i època de fort dinamisme social. La segona data fonamental és el 1929, quan la reforma dirigida per l’arquitecte Josep Esteve Corredor va donar vida a l’actual edifici, d’un estil noucentista i amb tres grans àmbits: el saló cafè, amb una sala rectangular suportada per columnes, escoltat en una banda pel cinema i teatre, i a l’altra, per la sala de ball. L’Eduard Galobardes, que n’és el president des del 2004, ha estudiat a fons l’arquitectura i la simbologia de l’edifici i hi veu unes clares reminiscències maçòniques. Els detalls i disseny arquitectònics hi són i també se sap que una part dels membres de les juntes de les primeries del segle XX eren maçons i que l’arquitecte Esteve va treballar sobre uns dissenys previs de Sebastià Gispert Oliveras, un homenot llagosterenc. El tercer moment és l’actual: l’entitat ha sobreviscut als canvis socials i a la pandèmia, i continua sent un pol indiscutible del poble. La joia de la corona és l’Escola de Música i Dansa, que té 183 alumnes i 15 professors; també es fan xerrades i col·loquis, hi ha secció de filosofia i una d’enològica, es projecta cinema infantil europeu en català, es fa un festival d’estiu on s’aposta per grups locals i professors de l’escola de música, etc. Ara que ve la festa major de Llagostera –sempre és per Pentecosta o Pasqua Granada–, he pensat en el Casino perquè durant molts anys va organitzar la festa (envelat, concerts, sardanes a la plaça...). Ja ho feia abans de la Guerra Civil i fins a principis dels vuitanta, quan una de les grans reivindicacions als ajuntaments democràtics va ser la recuperació de la festa com un acte popular i participatiu. Contractar orquestres, conjunts i espectacles i aixecar un envelat no eren faves comptades i la tresoreria del Casino sempre ha viscut segrestada pel manteniment del magne edifici, i des de la reforma del 1929 l’entitat s’ha hagut d’anar refinançant, perquè pel mig també hi va haver alguna mala decisió. Del Casino va sortir la organització del carnaval o la Cursa de Sant Esteve i sempre s’hi ha fet teatre, concerts o ara l’Escola de Música i Dansa. Actualment hi ha 192 socis i una tercera part són dones. La Margarida Mir Miquel és la primera dona que se’n va fer sòcia, el 1984 (quan es van canviar els estatuts), i la primera que va entrar a una junta.