Opinió

De set en set

Públic pagat

Ja se sap que les presentacions de llibres solen ser un fracàs de públic i que moltes editorials no sobreviuen a la voracitat dels temps actuals, caracteritzada bàsicament per un desinterès general per la lectura. Si venen més de deu persones a veure’t ja et pots sentir un privilegiat. D’aquests deu, la meitat és la claca de l’autor, família i amics. Però tant se val, fa il·lusió perquè és de veritat, perquè la poca gent que ve, hi és perquè vol. Ara retorna com l’all una notícia que l’any 2017 va generar una polèmica colossal que es va mirar de tapar de pressa. Es tracta de llibreries de renom –franquícies, sobretot–, que publiquen anuncis on busquen “divuit persones de 25 a 50 anys per fer de figurant (relleno, en diuen ells) en la presentació d’un llibre durant dues hores” i, a sobre, amb exigències del tipus “algunes de les persones hauran de participar en el col·loqui fent quatre preguntes i fer-se fotos amb l’autor”, i donant premis, és clar: vint euros per la pantomima i dotze més per comprar el llibre. Una pasta que, ara ve la cirereta del pastís, surt de la butxaca del mateix autor. Quanta misèria, sisplau. Com a escriptora amb més de vint anys d’ofici, us juro que prefereixo que no vingui ningú a la presentació del meu llibre abans que una colla d’estranys a qui no interesso una merda, asseguts com estaquirots amb 32 euros brutíssims a la butxaca, m’ensabonin amb preguntes que els ha escrit un altre i em comprin el llibre amb els meus propis calés. El surrealisme queda curt, com la cara d’imbècil amb què deuen anar a dormir els autors que passen per aquesta farsa indecent, un insult radical a la cultura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.