Opinió

A la tres

La pitjor versió de Borràs

“La polèmica entrevista al ‘FAQS’ encara guspireja, amb un reguitzell de tics que grinyolen i que xeriquen

La suspensió de Laura Borràs s’ha acabat convertint en un espectacle circense de dues pistes només plaent per a un sector del públic, l’espanyolista, sens dubte entusiasmat amb el canibalisme independentista que s’ha desfermat. Els uns, aplicant la piconadora normativa sense compassió; ella, adjectivant amb menyspreu els membres de la Mesa. Desgraciadament no ens pot pas venir de nou, fa temps que sabem quina mena de malabars en podem esperar, d’aquesta primera pista. Centrem-nos, doncs, en la segona, on encara guspireja la polèmica entrevista que Borràs va concedir al FAQS, preàmbul de la –també suposada– esbroncada a una periodista per part del diputat Francesc de Dalmases. Un servidor no havia vist l’entrevista de Cristina Puig i, un cop feta la feina, s’ha de dir que hi ha uns quants tics de Borràs que grinyolen i xeriquen. Si els periodistes li feien preguntes incòmodes considerava que la sotmetien a un judici previ; citar textualment el contingut de la interlocutòria del jutge, trobava que era fer el joc a la repressió; el seu dret a la defensa incloïa que d’una entrevista on havia acudit voluntàriament n’excloguessin preguntes que no li convenien; deia que havia comparegut al plató pensant que parlarien d’altres temes, o sigui que el seu concepte d’una premsa lliure deu passar per pactar què et poden preguntar; l’entrevista s’emetia la mateixa setmana que ella havia fet una roda de premsa on va dir “no dimitiré”, però la indignava que Puig obrís el qüestionari amb això... Un reguitzell de respostes que van embardissar-la en un jardí punxegut del qual és complicat sortir si no tens clar que les preguntes incòmodes dels periodistes són un puntal d’una societat democràtica. Sobretot a la televisió pública, que sovint els partits tenen la temptació de pensar que els pertany. D’una entrevista en pots sortir satisfet o enfadat amb tu mateix; repassant aquesta, potser qui es mereixia una esbroncada de De Dalmases –feta amb la sinceritat dels amics que t’aprecien– en realitat era Laura Borràs.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.