Opinió

De reüll

Juliol

“Tothom sap com va acabar aquella guerra.” Muriel Rukeyser comença així la novel·la de formació que és Savage Coast (Rata, 2019) en què descriu el 18 de juliol del 1936. Una jove reportera, alter ego de l’autora, viatja a Barcelona per cobrir l’Olimpíada Popular, que s’havia de celebrar del 19 al 26 de juliol, com a protesta als Jocs de Berlín de Hitler. Muriel Rukeyser no va arribar mai a l’estadi de Montjuïc que hauria acollit una de les celebracions internacionals antifeixistes més destacades. La guerra que tothom sap com va acabar havia començat. Savage Coast no es va publicar mai en vida de la poetessa fins que el 2013 l’estudiosa Rowena Kennedy-Epstein la va rescatar de l’oblit. Orwell i Hemingway s’han apropiat d’aquest imaginari i en són els amos. Però també hi havia mestresses. Algunes que van venir i van escriure el que van veure són Rose Macaulay, Josephine Herbst, Martha Gellhorn, Sylvia Townsend Warner, Genevieve Taggard, Nancy Cunard, Virginia Cowles… No sorprèn que no es conegui el seu treball i si ens és familiar és perquè apareixen com la parella de Hemingway interpretada per Nicole Kidman en una pel·li de Hollywood. Així vaig descobrir Martha Gellhorn. Per això cal escriure aquests i tots els noms de dona. Com les que van impulsar la traducció en català d’aquesta troballa: Eulàlia Busquets Lluch i Iolanda Batallé.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia