Opinió

Raça humana

De l’aspirina a l’heroïna

Fa exactament 125 anys, el 10 d’agost de 1897, un jove químic de la farmacèutica alemanya Bayer va anotar al seu quadern les passes que havia fet per sintetitzar l’àcid acetilsalicílic d’una manera pura i estable. Més d’un segle després, la miraculosa aspirina encara dona sorpreses. El químic en qüestió es deia Felix Hofmann i va deixar explicat que havia volgut trobar una alternativa als medicaments que es prenien llavors per al dolor, amargs i amb molts efectes negatius a l’estómac. Ho coneixia de primera mà perquè el seu pare tenia reuma i ho passava molt malament. Potser va ser una relat una mica edulcorat. Se sap que l’àcid acetilsalicílic ja havia estat sintetitzat abans, però en qualsevol cas Bayer –que fins llavors es dedicava als tints– va patentar i comercialitzar el producte a gran escala. L’aspirina s’ha convertit en un fàrmac àmpliament consumit: es calcula que se’n prenen 200 milions al dia. Ja se sabia en l’època d’Hipòcrates que l’escorça de salze (que conté salicina) baixava la febre i calmava el dolor. Les primeres aspirines es feien servir per a dolors, refredats, grip, mal de queixal... Però aviat es van descobrir nous usos. Els anys setanta es va comprovar que també són anticoagulants i ajuden a prevenir problemes cardiovasculars. Amb l’arribada del paracetamol i l’ibuprofen va recular, però ara tornen a aparèixer estudis que la vinculen amb una reducció del risc de patir alguns càncers. Tot i això la figura de Felix Hoffman és força desconeguda. Potser hi té a veure que també va ser ell qui va sintetitzar l’heroïna.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.