Opinió

opinió

De les brases al congelador

No és normal a Europa haver d’esperar un tren regalimant de suor

Tanquem una mala setmana per als viatgers de tren. Vuitanta mil usuaris van patir ahir l’avaria del servei de telecomunicacions d’Adif, segons Renfe. En resum: un caos descomunal entre el passatgers de tot Catalunya. Durant tres hores i en hora punta al matí, tots els trens de Rodalies i Llarga Distància es van aturar.

Sense voler entrar en la part informativa de l’assumpte (no és l’objectiu de la columna), deixeu-me evidenciar un tema que sumat als retards està essent insuportable. Em refereixo a la diversitat de temperatures extremes (accentuades per l’entrada en vigor de la normativa) que tenen moltes estacions de Renfe, especialment les de Rodalies de Barcelona-Sants i Plaça Catalunya En casos com els d’ahir són un infern i tinc els meus dubtes de si són entorns saludables per respirar-hi. No és normal a Europa haver d’esperar un tren regalimant de suor.

A Girona aquesta bruta i calenta sensació no la tenim, però el desgavell de temperatures és constant. Dimecres passat, sense anar gaire lluny, un retard d’una hora de l’Avant (que sempre acostuma a funcionar bé i puntualment, encara que de la pandèmia cap aquí brillen per la seva absència) em col·locava literalment en un vestíbul de l’estació del TAV de Girona ple de viatgers suant tropicalment. Més de la meitat dels viatgers (amb mascareta) o tenien ventalls o els improvisaven, mentre preguntaven als operaris què deia la megafonia. Els avisos en català i castellà no s’entenien. (De fet, aquest és també un tema per a una altra columna. De veritat que no hi ha manera d’equalitzar les megafonies de les estacions? Eo!, ho puc dir més fort, però no més clar: mai no s’entén res, si és que s’arriba a poder sentir!)

Per sort algú va decidir que era millor que baixéssim a les andanes. Gràcies! Allí entràvem de ple a la nevera i ens podíem refer mentre esperàvem estoicament. Un cop el cos s’ha acostumat a la nova temperatura, alguns previnguts ja trèiem les jaquetes. He arribat a veure dones (sempre eren noies) que treien de la bossa mitjons d’esport per abrigar-se uns peus ensandaliats i algun cop m’ho he copiat per estalviar-me un refredat d’estiu.

Però és que ens queixem per vici! Ara que les vacances s’han acabat, què seria millor que un viatge amb sorpresa i sense horaris?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.