Opinió

Sempre rebem

L’N-II és un perill, com ho és circular per l’autopista, i ara, per postres, es triga més si vas en tren a Barcelona

Particularment se m’ha acabat la paciència i encara que ho vull entendre tot no em ve de gust fer-ho ni pensar que d’aquí a uns anys potser tot s’arreglarà. Tornava de Barcelona a Girona de nit per autopista, perquè a l’hora que em convenia no hi ha trens disponibles de mitjana distància ni tampoc bitllets disponibles per a l’alta velocitat. La indicació que hi havia un accident a l’autopista va arribar i, com que anunciaven retards de prop de mitja hora i tot just era a Montcada, vaig agafar el desviament cap a Mataró per tornar per l’autopista del Maresme i estalviar-me la cua anunciada. Circular per l’autopista desespera. Pel trànsit infernal, perquè amb tants camions s’ha tornat perillosa i perquè hi ha gent que es fa seu el segon o el tercer carril encara que no avancin i vagin a noranta. Agafat el desviament per la costa, em vaig retrobar al tram de carretera nacional que va des d’abans de Tordera fins a Vidreres. Demencial i perillós. És una vergonya de fa anys i panys. No ho desdoblen i està en obres permanentment i mal senyalitzades. I penso una vegada més que el tram de Barcelona a la Jonquera és l’únic no desdoblat de totes les carreteres nacionals d’aquelles del sistema radial i del quilòmetre zero a la Puerta del Sol. O sigui que ens van acostumar a pagar i anar per autopista i queixar-nos poc. I quan s’acaba el peatge, tot a can Pistraus i la carretera nacional feta un fàstic durant molts i molts quilòmetres. Al sud i al nord, a la carretera de la mort, que va dir Santi Vila. Em vaig desfogar al Facebook i Manel Nadal, que en sap molt de serveis viaris, em va respondre que molts pobles del nord de les comarques gironines no volien desdoblar l’N-II. Segur que té raó, però bé que es va fer a tots els pobles peninsulars que en tenen. Governar és això, decidir. I a Madrid sempre han decidit d’aquesta manera. Ja parlaré dels trens més endavant. Ens va alegrar saber que amb una modesta fiança tindríem trens gratuïts durant quatre mesos. Per als que tenim fills que pugen i baixen, per als que treballen a Barcelona, una gran notícia. Però, ai, aquí també llepem. Les obres de la Sagrera. Des de comarques de Girona ja no arribem en tren a la ciutat. Ens quedem a Sant Andreu i, els caps de setmana, a Montcada i Reixac. Mitja hora més per arribar a lloc, i mira que ja es trigava. Sí, cal fer les obres, però plou sobre mullat. I sempre rebem els mateixos.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.