Opinió

De reüll

I si mengem fruita tocada

Escoltava uns pagesos del Bages explicar que la sequera extrema d’aquest estiu havia agostat en excés les plantes i que, si la campanya, per exemple, del tomàquet havia estat més curta, també ho serien aquesta tardor les campanyes de verdures i hortalisses de temporada. La terra s’ha assecat massa i, tot i que s’ha regat amb l’aigua disponible, per sota encara era massa eixuta i les plantes s’han estressat. Ara, les pluges torrencials també les han malmès i la pedra les ha tocat i fet més lletges. Contra el canvi climàtic s’ha de lluitar amb totes les forces a l’abast i també s’han de revertir els mals causats durant dècades d’explotació i esgotament dels recursos naturals. Però també és evident que cal un canvi de plantejament de base.

Ja no ens podem permetre el luxe de rebutjar aquells carbassons tocats per la pedra, aquelles carabasses esmussades d’un cantó i amorfes, aquelles pomes bones, sucoses, tan saboroses però amb els senyals d’haver resistit, dalt de l’arbre, les inclemències d’un temps que res ja no respecta. El desaprofitament alimentari és, ara més que mai, un insult. I parlem també, que falta ens fa, dels canals de distribució curts, per no perdre res pel camí i pagar a preu just qui treballa la terra en aquests temps, que no són fàcils.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.