Opinió

A la tres

A anys llum de l’1-O

“En comptes d’avançar, anem com els crancs. No ens podem estar llepant les ferides eternament

Com han canviat les coses en cinc anys. L’èxtasi de participació ciutadana que va suposar l’1-O s’ha gestionat políticament de la pitjor manera. En comptes d’avançar, anem com els crancs. I no ens podem estar llepant les ferides eternament. Cert que la repressió policial i judicial va ser –i és– molt dura. Cert que la pandèmia ens va estroncar les dinàmiques de mobilització i ens va treure dels carrers, aquells que havien de ser sempre nostres. I, malgrat ser raons òbvies i de pes, no són prou excusa per justificar que avui estiguem més lluny de l’objectiu compartit que va significar l’1-O del 2017. I no és que hàgim reculat un xic. Sinó que ens en distanciem a la velocitat de la llum. Nosaltres mateixos ens engeguem trets al peu i ens fem trampes al solitari. Posant totes les facilitats del món al govern espanyol per gestionar el que s’havia anomenat “conflicte català”. De conflicte o xoc de trens, ara ja no en té res. I ens esbandeixen en pocs segons en les rodes de premsa posteriors al Consell de Ministres. I vinga, a comentar temes més importants!

Fins aquest punt hem arribat. No sé si la situació s’ha de qualificar d’insostenible, però genera grans dosis de vergonya aliena. I és trist constatar que hàgim passat d’una sintonia màxima entre ciutadania, partits polítics i entitats socials –sense precedents en les darreres dècades a Europa– a un distanciament total. Qui no s’ha mogut de lloc en tot aquest temps, però, ha estat la gent. I té mèrit. Perquè l’independentisme s’ha hagut d’empassar molts gripaus. Molts compromisos incomplerts. Molts eslògans buits de contingut. I grans mostres d’incapacitat per esgrimir una estratègia unitària per plantar cara a un pop com és l’Estat espanyol, que té mil tentacles que ho arrasen tot.

Aquesta és la radiografia, cinc anys després d’aquella jornada històrica. I la solució és òbvia: refermar la base social per obligar els partits a depurar-se, renovar els lideratges i bastir una nova unitat. La resta són cants de sirena, que sonen bé, però no porten enlloc.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.