La crisi colpeja els més febles
Les dades són crues però no es pot escombrar la realitat sota una catifa. Gairebé 700.000 persones viuen a Catalunya en situació de pobresa severa i uns dos milions estan en risc d’anar pel mateix camí, amb l’exclusió social que això significa, segons les estimacions de la Taula del Tercer Sector. El govern espanyol i el català tenen les seves pròpies mesures per combatre aquest drama, perquè és així com s’ha d’anomenar. Hi ha la renda garantida de ciutadania i l’ingrés mínim vital, però la burocràcia i el temps d’espera, de dos a sis mesos, no han convertit aquestes eines en el pla de xoc que necessiten i que necessitaran aquestes persones. El president Pere Aragonès parla de l’“escut social” que suposarà el pressupost del 2023, però el primer escut real que tenim a la societat són precisament les entitats del tercer sector. Són les que viuen sobre el terreny com aquesta crisi està superant fins i tot la del 2008 i temen, amb raó, el pitjor, que les previsions alarmistes que arriben des de tots els estaments, també els oficials, provoquin un daltabaix encara més rellevant entre les persones pobres. No només les que ja ho són sinó les que ho seran.
El pressupost que se’ns anuncia com un dels grans garants per fer que aquesta crisi no s’acarnissi un altre cop amb els més febles haurà de tenir mesures i partides concretes en aquest camp, com demana el sector. Fa un dies aquestes mateixes associacions denunciaven l’augment del nombre de persones que viuen al carrer, sobretot a les grans ciutats. La crisi tornarà a posar a prova el nostre sistema de protecció social, més enllà de la lluita contra la inflació que està duent a terme el govern espanyol amb mesures energètiques d’estalvi. Però no n’hi ha prou. La inflació és una, però no l’única conseqüència d’aquesta crisi, que pot esdevenir estructural a mitjà i llarg termini. Hi ha governs i sistemes basats en un individualisme mal anomenat liberal i acceptat entre els seus membres que consideren la pobresa un mal menor i un preu a pagar, però aquesta no és la societat que volem nosaltres, o que hauríem de voler.