La Fira d’Indians de Begur

En l’àmbit acadèmic dels EUA existeix un notable interès per l’estudi de les relacions històriques entre Cuba i Espanya. A la Universitat de Stanford estic desenvolupant una investigació centrada en la història de Cuba des d’una perspectiva, essencialment, antropològica. En els darrers anys aquesta línia de treball s’ha centrat en l’anàlisi de les relacions cubano-catalanes, fixant l’atenció en les fires d’indians de Catalunya i sobretot en el cas de Begur, ja que a Catalunya les fires d’indians hi tenen l’origen, l’any 2004. Fruit de les meves investigacions he presentat recentment la comunicació Construint les idees de raça i nació a les fires d’indians de Catalunya, en el marc del simposi La(s) memoria(s) de la esclavitud. Perspectivas desde el País Vasco, celebrat a Bilbao.

L’ideòleg i responsable tècnic i científic de la Fira d’Indians de Begur, i de totes les seves ramificacions culturals i populars, va ser l’arxiver municipal de l’època i actual professor de la Universitat de Girona, el doctor Lluís Costa, qui en aquells temps ja feia més de 10 anys que investigava sobre el tema i el 1999 havia publicat una interessant obra per a l’estudi en qüestió: L’illa dels somnis. L’emigració de Begur a Cuba al segle XIX.

En la primera edició de la Fira es va publicar una revista específica de l’esdeveniment on s’explicaven, sota el títol La Fira d’Indians al servei d’un gran projecte, els seus objectius: “La Fira d’Indians de Begur s’emmarca en un projecte de gran abast, que té com a principal objectiu aprofundir en el coneixement d’un període i d’un fenomen històric de gran transcendència per al municipi de Begur, com fou l’emigració d’un elevat nombre de naturals de Begur a Cuba al llarg del segle XIX. El projecte se sustenta en tres grans eixos: A) Creació d’un centre d’interpretació i centre de documentació. B) Potenciar la recerca històrica, amb la qual s’obtindran nous elements d’interpretació del fenomen migratori, des d’un punt de vista local i nacional. I fer-ne la posterior difusió. C) Organització d’activitats que tinguin com a referent bàsic les relacions entre Cuba i Begur.”

He tingut ocasió de mantenir converses amb el professor Lluís Costa, el qual m’ha aportat documentació sobre les rigoroses línies de recerca que va traçar entorn de la Fira, essencialment a través del Fòrum de Municipis Indians, un projecte de coordinació, des de Begur, de la investigació i difusió del fenomen de l’emigració catalana a Cuba. Així mateix, Costa va dissenyar una primera estructura del que havia de ser la creació d’una Xarxa de Municipis Indians. Documentació que ha estat incorporada al meu estudi.

Si es repassen les hemeroteques, constatem la preocupació de Lluís Costa per crear un centre d’interpretació sobre el fenomen dels indians. En una entrevista publicada al Diari de Girona el 23 d’octubre del 2005 Costa afirmava: “El projecte a Begur del Centre de Documentació i Interpretació Cuba-Catalunya-Begur tindrà un abast internacional.” En el mateix diari, el 30 de juny del 2006, s’informava, de nou, sobre el projecte: “Begur crearà un centre de documentació i interpretació sobre el fenomen dels indians.” Dies més tard, el 29 de juliol del 2006, El Punt escrivia, amb relació a la celebració del Fòrum de Municipis Indians: “La recerca serà, precisament, un altre dels punts clau del fòrum, ja que també es vol impulsar un centre d’interpretació sobre cultura indiana, amb seu a Begur.” Com a font informativa per a la meva investigació he pogut consultar el dossier redactat per Costa on s’establien els punts bàsics del projecte.

Amb el tema indià, Begur havia aconseguit crear una marca. Qualsevol municipi que es consideri mínimament ha de treballar en la recerca constant de la singularització, la diferenciació i, en definitiva, la possibilitat de generar un avantatge comparatiu i competitiu amb relació a altres territoris, cosa que provoca que molts municipis dediquin importants recursos públics per generar una imatge de marca determinada, com a estratègia per captar inversions i atraure visitants que generin riquesa per al municipi i, fins i tot, per a la comarca. Begur ho havia aconseguit a força de treball, imaginació i competència intel·lectual.

En aquest context, i procurant analitzar el tema des de la seva perspectiva històrica, em va sorprendre la notícia publicada a El Punt Avui, fa poc més de tres mesos, el 12 de juny del 2022, que amb el títol Centre d’Interpretació dels Indians, a Begur explicava la intenció de l’Ajuntament de crear aquest centre. La notícia no aportava cap contextualització ni cap referència als seus orígens històrics. Em permeto opinar com a investigadora del tema, i oferir la meva mirada americana. Considero que hauria de consultar el desenvolupament d’aquest centre amb el màxim nombre d’experts, i, sens dubte, sobretot, amb la persona que va idear originàriament el projecte: el doctor Lluís Costa. D’aquesta manera, s’evitarien interpretacions errònies de la història i es garantiria el prestigi internacional. Així mateix, aprofito per recordar la necessitat d’estudiar més a fons i reconèixer el tema de l’esclavitud en l’àmbit del comerç atlàntic del segle XIX. Es tracta d’un tema molt delicat, no només per als catalans amb família indiana sinó també per als americans amb família descendent del mestissatge d’Amèrica i els que busquen memorialitzar aquesta història de la perspectiva de l’altra banda de l’Atlàntic.