Opinió

opinió

Esteve Vilanova

Creativitat o credibilitat ?

Només cal estar un petit temps d’absència per adonar-te que el món polític i econòmic canvien vertiginosament. Vaig haver de deixar la meva presència quan teníem un govern de coalició i ara el tenim monocolor i amb només trenta-dos diputats. El món econòmic també s’està deteriorant ràpidament, i el clima polític ha entrat en una excitació que no ajuda gens a fer política en el moment que, més que mai, hauríem de fer política i de la gran. Ara la política es fa majoritàriament a la premsa, amb declaracions més o menys punyents contra l’adversari, però estèril de propostes i d’iniciatives polítiques de veritat. Aquest estat d’agitació serveix per complaure els propis més propers i exaltats, però és inútil per construir en positiu per al país.

La capacitat negociadora del govern és erràtica i en molts casos obscurantista. Una mala estratègia per aplegar adhesions àmplies. Tenim els pressupostos del 2023 per negociar i tot just s’està en les preliminars sense que el govern tingui clar amb quins socis els vol negociar i aprovar. Sí realment els pressupostos han de ser antiinflacionistes veig difícil que la CUP i els comuns s’hi avinguin, i només serà possible amb un intercanvi de vots amb l’Ajuntament de Barcelona i amb els socialistes aprovant els del govern espanyol. Si no canvien l’estratègia, tal com afronten la negociació, amb Junts la veig molt difícil. Negociar no és un empassa-te-la, i per això requereix nivell d’humilitat, que fins avui no s’albira. Curiosament ara dels pressupostos no se’n parla gaire, tot i que és la llei més important, perquè tota l’atenció està enfocada en la reforma de la sedició. Una modificació que sense haver pres forma ja ha suscitat molta controvèrsia i ha provocat grans contradiccions al govern. El govern català, de la nova figura penal en destaca una possible rebaixa de penes i el govern espanyol diu que és per aplanar el camí per forçar el retorn del president Puigdemont per ser jutjat. Uns arguments que poden esdevenir munició inestimable per als defensors dels exiliats. En principi en aquesta reforma, si no s’esmena, s’hi ha introduït unes servituds que permetran perseguir la dissidència i manifestacions deixant-ho molt obert a la interpretació i la creativitat de qualsevol jutge.

Amb aquestes contradiccions tan flagrants d’interpretació entre Espanya i Catalunya, o una part de Catalunya, per no equivocar-nos, el més prudent és parar atenció a l’anàlisi que en fan els espanyols perquè seran ells els que ho interpretaran, fins i tot amb la possibilitat de la creativitat, per assolir els seus objectius, i convindran amb mi que, a l’hora d’interpretar o retocar les lleis, de creativitat no els en falta. El més sorprenent és el canvi que ha fet ERC per negociar i defensar aquesta reforma. Respecte d’aquesta transició ideològica, no explicada, a Vilaweb Vicent Partal, amb la lucidesa analítica que el caracteritza i amb dades del CEO, explicava les raons d’aquest canvi tan radical. “Quan el CEO demana «Com creu que hauria de ser la relació entre Espanya i Catalunya?» resulta que avui tan sols els 58,2% dels que es declaren votants d’ERC es decanten per un estat independent, un 10% són partidaris de l’autonomia de l’Estatut que tenim, i un 25% es declara partidari d’un estat federal espanyol. El 2015, a la mateixa pregunta, el 89% dels votants d’ERC volien la independència”. Vet aquí l’explicació d’aquest gir.

Amb les dades exposades s’entén perfectament aquesta campanya mediàtica de l’espanyolisme i el neoespanyolisme tan potent de tots els terminals mediàtics a favor del canvi ideològic d’ERC. La creativitat necessita vendre’s i molta publicitat; la credibilitat és un atribut que es guanya dia a dia amb el comportament i el compromís.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.