Opinió

El voraviu

Mil gràcies, amics d’ERC

Hem de suposar que Josep Borrell no toca vores i que parla de pura ràbia

Maquiavel ha mort i la política, com Jesucrist, és amor. Vegin, si no, el gest del nen meravelles amb la ciutadania de Catalunya. Bo i que ja tenia els vots que necessitava per al pressupost i que ERC no li ha dit que sí fins al darrer, darrer, moment, Sánchez ha colgat d’obsequis i regals el cove dels de Rufián. Tant en el terreny de la materialitat com en el terreny de l’espiritualitat. Que la ciutadania desinflamada sadolli cos i esperit en el retorn a la convivència! En el terreny de la matèria, 900 milions per convenis plurianuals (384 per a l’N-II; 250 per a la connectivitat AP-2/AP-7 i 260 per a l’eix pirinenc) i una pedrega addicional (24 milions per al “dentista gratis” i aturar la MAT a la Selva). En el terreny de l’esperit, tramitar la reforma del delicte de sedició en el Codi Penal. Mil gràcies i mil felicitacions, amics i negociadors d’ERC! Mil gràcies i felicitacions, amics Margall i Rufián, per 900 milions estirats al PSOE sense que us necessiti! En ser “convenis plurianuals”, els 900 milions aniran per llarg, i abans no arribin podreu parar esment i il·lustrar-nos sobre les lletres petites de la reforma. Insignificances com les que predica Josep Borrell, alt representant europeu per a assumptes exteriors i política de seguretat. Sospito que no ens n’hem de refiar ni ens l’hem de creure, i que això que fa de dir que la sedició no es deroga, que només se li canvia el nom és que no toca vores, que deia l’àvia Neus. Pura ràbia, vaja.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.