Opinió

De reüll

Entre la terra i el cel

A la Rumia, una nena russa de 5 anys, li va passar una cosa completament surrealista el 12 d’abril del 1961 mentre ajudava la seva àvia a plantar patates. En sentir uns espetecs al cel, va aixecar el cap i va distingir dues esferes rogenques. Esglaiades, totes dues estaven a punt de sortir corrent quan van veure acostar-se una figura robòtica que se’ls va dirigir en rus. Era Iuri Gagarin, el mític cosmonauta soviètic, que acabava de tornar del seu primer vol a l’espai. Aquesta història increïble la recupera el periodista Manel Alías, que, seixanta anys després, va anar a trobar la Rumia per recordar-la. Alías explica tot això i moltes coses més al llibre Rússia, l’escenari més gran del món, publicat l’any passat. Hi recull cròniques de l’etapa com a corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Moscou, amb què aconsegueix acostar el lector a aquest país fascinant i inabastable que va ser l’URSS. Ara ho ha tornat a fer, amb el documental Entre la terra i el cel: guerra, l’últim 30 minuts. Hi surt el dolor dels habitants de Mariúpol –ciutat ucraïnesa destruïda per l’exèrcit rus–, que ho han perdut tot. Històries impactants, veïns que patint el mateix infern tenen una visió oposada del conflicte, i una conclusió que ja sabíem: l’absurditat d’aquesta i de totes les guerres.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.