Opinió

El voraviu

Rufián juga a palanques

Després d’escoltar l’exministre Belloch penses que se la podria fotre al clatell

En la cursa desbocada contra ell mateix per fer-se cada dia més graciós i més interessant, Rufián ha volgut jugar a les palanques, com el Barça aquest estiu. Ha volgut jugar a fer veure que amb els pressupostos han palanquejat la reforma de la sedició. Però se l’ha embeinat de pressa perquè els socialistes continuen entestats que la reforma de la sedició no ha necessitat cap palanquejament dels pressupostos, que la sedició era compromís de la investidura. També perquè de tothom és sabut que sense els vots d’ERC els pressupostos suraven igualment. Qui la diu més grossa? Per què el PSOE ha trigat tres anys? Perquè no tenien majoria? Però si són els mateixos des de la moció de censura! Qui menteix més, ERC o el PSOE? Difícil establir-ho en aquesta guerra contínua, perquè ens creiem els contes a la vora del foc, ara dits relats. Però no esgarrifa el qui. Esgarrifa el què. Què és i què representa la reforma de la sedició? Vull suposar que ERC no menteix i que la reforma ha sortit perquè l’han palanquejat amb els pressupostos. Però què és la reforma que ha sortit (sortirà)? Ara qui hem de creure? És la benedicció del cel, que venen els republicans, o és una trampa? És simbòlica, com ha dit també l’exministre plenipotenciari Juan Alberto Belloch? Tal com quedarà la lletra menuda després de la reforma, la condemna del procés encara seria més alta, com diu Belloch? Potser s’havien d’haver fotut la palanca al clatell.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.