A un pam dels pòtols
No sé si tornaré a Montilivi, després de patir la intimidació d’una colla de pòtols durant cent minuts
Tot i ser en el camp, dissabte no vaig poder gaudir d’un dels millors partits del Girona d’aquesta temporada. Mai no m’ha preocupat ni el que fan ni el que diuen els aficionats visitants, en la seva zona reservada, l’anomenada gàbia, cassola, formatget o com vulguin dir-li. És l’espai que tenen assignat a l’estadi de Montilivi perquè animin el seu equip, es desfoguin i hi facin el que vulguin. Els ho respecto. Però, quan fora d’aquesta àrea reservada, una part molt important de la grada, a la zona E en el gol nord, des de l’inici del partit, s’omple d’aficionats de l’equip contrari, amb una actitud de pocs amics, la cosa es complica. Desconec si els aficionats de l’Espanyol que van envair aquest espai, barrejats amb l’afició del Girona, hi tenien seient. La cosa és que el nombrós grup d’aficionats de l’Espanyol que eren en aquella part del camp va anar creixent de mica en mica al llarg de la primera part, amb una actitud desafiant envers els aficionats locals, i que, malgrat les queixes del públic gironí, la seguretat del club no va intervenir a la zona fins cap al minut quaranta. L’incivisme, els insults, les amenaces, l’ocupació de les zones de pas, d’espais i seients no assignats, el llançament d’objectes i l’ostentació d’alguna navalla, per part d’un grup important d’aficionats de l’Espanyol, en unes grades, colze a colze, al costat dels aficionats locals, em va fer témer el pitjor. Allò va ser un desfilar constant de gent. Mentre per una banda hi anaven arribant aficionats de l’Espanyol, famílies senceres, amb criatures, abonats i aficionats gironins es veien obligats a abandonar a corre-cuita, les seves localitats per no ser víctimes dels brètols de l’equip visitant. Confesso que no soc un assidu als camps de futbol. I després del lamentable espectacle que vaig viure diumenge a Montilivi, a un pam d’una colla de pòtols, que em van estar intimidant tota l’estona, no sé si hi tornaré. Mai no m’hauria pensat que seure en una grada de Montilivi es podria convertir en un esport de risc.
Ja he dit que no hi entenc gaire de la cosa del futbol, però suposo que la directiva del Girona o encara està instal·lada en una mentalitat de la segona divisió o alguna cosa va gestionar molt malament a l’hora de planificar la distribució d’entrades i la seguretat del partit amb l’Espanyol, perquè, malgrat la victòria de l’equip, van aconseguir fer emprenyar una bona colla de socis, abonats i aficionats.