Mirades que ho diuen tot
Les mirades són un dels elements més importants de la comunicació no verbal i poden condicionar la resposta
Escoltava la presentació d’un candidat a l’alcaldia d’Olot. La consellera del seu partit en destacava, d’ell: “Fa una cosa molt bé, mirar als ulls i ser transparent.” Encertada puntualització. Les mirades tenen un gran poder sobre les persones, segurament que tots tenim gravada en un moment de la nostra vida una mirada que perdurarà en el nostre imaginari. Aquella mirada de tristesa, de sinceritat, de ràbia, de satisfacció, d’impotència o d’engany. Els que hem treballat amb nens i adolescents, els que tenim fills i nets, sabem que la seva mirada ho diu tot i que una mirada pot fer canviar la nostra resposta. Quan s’acostava un adolescent amb el cap cot, el primer que li deia era: “Mira’m als ulls i explica’m”, i recordo aquella mirada de súplica de l’estudiant a qui li faltaven unes dècimes per obtenir més bona qualificació; la d’aquell altre amb una mirada múrria, de no haver trencat mai cap plat, jurant que no havia participat en la baralla; la mirada plorosa d’aquella noia que no acceptaven en el grup. Les mirades són un dels elements més importants de la comunicació no verbal i poden condicionar la resposta, el feedback, que donem a l’interlocutor. La comunicació immediata i de difusió instantània mitjançant la tecnologia, per exemple la dels grups de WhatsApp, pot ser un suport i facilitar la comunicació, però per una altra banda pot comportar confusió i malentesos i fins i tot discussions virtuals que passen a ser reals. Retornant a l’inici, els spin doctors, estilistes dels candidats, es pregunten com encertar el missatge en l’època de la immediatesa, i els votants ens qüestionem com aconseguir que no ens donin gat per llebre. La majoria de programes no aprofundeixen en el contingut i els missatges s’han simplificat, en part per la popularització de les xarxes socials en format Twitter, WhatsApp, Facebook, Instagram o Tik-Tok. Immersos en el món tecnològic i de la intel·ligència artificial, els candidats haurien de tornar enrere i mostrar el factor humà, que es va oblidant. Cada vegada és més decisiva la personalitat, les qualitats, la presència i el lideratge que projecta el candidat. És clau que conegui els principals problemes i queixes dels seus conciutadans, que el projecte confereixi credibilitat i coherència, que parli amb els votants, els escolti amb sinceritat i hi connecti amb la mirada.
