A la tres
Enrere com els crancs
“Algunes de les respostes demostren fins a quin punt els rols s’han mantingut en el temps, s’han interioritzat com a inamovibles i no tenen cap intenció de canviar
Un de cada tres joves alemanys veu normal clavar una bufetada a la seva parella “per guanyar-se el seu respecte”. Pràcticament la meitat asseguren que els molesten les mostres d’afecte en públic entre persones del mateix sexe i el 50% no volen tenir relacions amb una dona que n’hagi tingut amb molts homes. Però en canvi, el 37% estan temptats d’anar-se’n al llit amb tantes dones com sigui possible. Aquestes i d’altres perles formen part d’una enquesta realitzada per l’organització Plan International Deutschland, en defensa dels drets de les nenes i les dones al món. La mostra s’ha dut a terme en joves d’entre 18 i 35 anys, i sí, sembla treta de principis del segle passat, en què el paper de la dona, per norma, estava relegat a la feina a la casa i a la cura dels fills. Un món on la llibertat per decidir sobre la pròpia sexualitat estava barrada al col·lectiu femení i quedava supeditada als desitjos de l’home. Un món, en definitiva, marcat per unes directrius que, tenia entès, que a poc a poc i de comú acord s’havien anat trencant després de molts anys, masses, de lluita per aconseguir la igualtat de gènere. Algunes de les respostes, en boca de joves que s’han criat en una llar on segurament treballaven pare i mare, són especialment ofensives perquè demostren fins a quin punt els rols s’han mantingut en el temps, s’han interioritzat com a inamovibles i no tenen cap intenció de canviar. Que joves europeus –ara són alemanys però tremolo pensant quins serien els resultats en una hipotètica enquesta que es fes aquí– abracin sense manies postulats de masclisme ranci i que se sustenten en el terror de perdre els privilegis forjats durant segles mostren un escenari molt fosc. Terriblement fosc. Perquè si després de tot aquest temps picant pedra l’avenç en drets és tan minso en una democràcia consolidada com és l’europea, què ens pot portar el futur més proper enlluernat per unes forces cada cop més a la dreta que lloen el retorn dels valors tradicionals? Retorn? Però si ja es pot veure que mai no han marxat!
