Opinió

TAL DIA COM AVUI DEL 1979

JOSEP M. ESPINÀS

Els castells parlen

Que una colla de castellers se’n vagi a fer una tournée per Alemanya és un fet excepcional. Aquestes coses, com sempre, funcionen a base d’aplegar entusiasmes, des de la senyora catalana resident a Wolfenbüttel que fa mans i mànigues perquè tots els fils es vagin lligant, fins als qui, des d’aquí, accepten el repte i s’esforcen a superar tots els obstacles. I, d’obstacles, n’hi ha d’haver, quan cal mobilitzar tantes persones que no tenen pas la professió de fer castells, encara que en tinguin l’ofici.

Del 27 de juny al 5 de juliol, els Castellers de Barcelona faran deu actuacions a Hannover i poblacions del voltant. La colla barcelonina, fundada fa vint anys, és un producte de la tradició conservada a Valls, i tan ben conservada que s’ha estès al Vendrell, Tarragona, Vilafranca, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Altafulla, Torredembarra, la Roca del Vallès, Montmeló, Cornudella de Montsant... Allò que semblava una pura reminiscència històrica ha trobat un gruix de vida i de passió popular, i els castells són avui dia una de les manifestacions més vigoroses i més significatives del nostre “esperit de festa”, que és una expressió que en aquest cas em sembla més expressiva que folklore.

Els Castellers de Barcelona, que no han tingut la pretensió de ser “la primera” colla del país, però que sí que han fet tot el possible per ser cada any millors que l’any passat, és segur que ens faran quedar bé. Els castells són un dels nostres senyals d’identitat més peculiars, i per la seva plàstica i la seva dinàmica proporcionen una imatge que té una gran força de suggestió en qualsevol país del món. S’hi reuneixen una sèrie d’ingredients que tradueixen el nostre ideal col·lectiu: energies coordinades, decisió però també habilitat, aprofitament de les qualitats de tothom –els baixos i cepats per a anar a sota o fer de crosses, els alts per a fer primeres mans o agulles, els petits i lleugers per a enfilar-se– i la necessitat de formar la pinya, que és el suport popular de tot el procés. Explicar els castells a Europa és una manera d’explicar Catalunya.

De cara endins, però, hi ha un fet que cal valorar especialment: la capacitat integradora dels castells. Els components de la colla barcelonina viuen, la majoria, a Santa Coloma de Gramenet i els altres en diversos punts de Barcelona, a l’Hospitalet i els seus voltants. N’hi ha de nascuts aquí de famílies catalanes, andaluses, castellanes i murcianes, i n’hi ha que han arribat de menuts o de grans i s’hi han incorporat. ¿I qui són els castellers? Electricistes, argenters, perits, un metge, paletes, guixaires, un matalasser, especialistes d’informàtica, mecànics, bancaris, un advocat, un químic, un arquitecte, un drapaire, un periodista, torners...

Els castells, doncs, són una lliçó de convivència, i l’obra col·lectiva a través de la qual cada u, vingui d’on vingui i sigui qui sigui, comparteix una cultura, un llenguatge, una determinada forma d’entendre el sentit de la vida.

Ja sé que no us faltaran braços, però quan sigueu a Alemanya, amics, considereu-me moralment dins la pinya...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia