A la tres
D’AR al vot nul
“El cara a cara de debò era amb Ana Rosa! És clar que el sobiranisme déu n’hi do, debatent si vota nul. Entre tanta errada de partits i entitats, no n’afegim més a la llista
Estem en campanya per a les eleccions generals. Ahir es va fer un dels cara a cara més esperats, i no sé si decisius, entre el president del govern i candidat del PSOE, Pedro Sánchez, i... la periodista i líder del bloc mediàtic conservador Ana Rosa Quintana. Una mostra significativa del que és l’Estat espanyol, on el cap de l’executiu sortint ha de passejar-se pels programes de gran audiència de l’oposició mediàtica de la dreta per vendre l’obra d’un govern incapaç de fer veure a la ciutadania allò que ha aconseguit en habitatge, pandèmia, “convivència a Catalunya”, drets o memòria històrica, per citar alguns dels àmbits de què es vantava. Com també ho és el fet que coincideixi amb la presentació del programa del PP, on Feijóo garanteix duresa contra el catalanisme i el català, sense importar gaire la quota de poder que cedirà a la ultradreta ni altres propostes econòmiques, per exemple. Dos actes per afermar el votant propi i aconseguir que es mobilitzi.
A l’independentisme li eren ben igual les dues compareixences, perquè no hi ha res de nou en l’horitzó estatal envers Catalunya. Prou feina té contra la desmobilització, la repressió i els errors propis. Els partits desmotiven; el govern, dèbil i atrinxerat; ni rastre del front comú mínim per al Congrés dels Diputats, i ja ni la Diada esdevindrà unitària. En aquest context decebedor no resulta tan estrany que l’ANC es plantegi, erròniament, promoure l’abstenció o el vot nul. El pitjor d’haver decidit que l’entitat continuarà sent neutral davant unes eleccions estatals no és haver tombat la proposta de la direcció, sinó que l’han votat només un 10% dels socis. No participar en les eleccions equivaldria a perdre-les, augmentar la irrellevància i afegir una altra decepció a la llista de decisions millorables en l’independentisme. Només cal veure els principis que incompleixen quan pacten el PP i el PSOE –i els comuns, si cal– per fer fora independentistes o sobiranistes de qualsevol institució, com el cas de Maragall, Trias, els eurodiputats exiliats que avui se la juguen al TGUE...