Opinió

Tal dia com avui

Josep Maria Espinàs

Sant Feliu ha començat

Un dia d’aquests vull anar a Sant Feliu de Guíxols, vejam si es compleix l’ordre de l’ajuntament que prohibeix que en els establiments públics se serveixin begudes alcohòliques als adolescents.

Tinc la impressió que l’ajuntament de Sant Feliu no s’ha inventat res, sinó que simplement es preocupa que es faci cas d’una llei que ja existia. Com sol passar, l’Estat s’havia quedat tranquil després d’aprovar una llei d’interès social i no havia posat cap mena d’interès en la seva aplicació pràctica. Als cafès de França és perfectament visible un avís oficial que recorda la prohibició, cita els articles corresponents i determina el càstig que afectarà els infractors.

Aquí hi ha hagut –hi ha encara– una tolerància absoluta per part de les autoritats i la consegüent indiferència per part dels amos i els cambrers dels locals. En l’adolescència, l’adquisició de l’hàbit alcohòlic és especialment funest, i per desgràcia molts joves, quan guanyen una primera fase d’independència familiar i social, passen una crisi d’inseguretat –ben natural– que sembla obligar-los a la ingestió d’alcohol. Ho afavoreix el costum de reunir-se en bars o discoteques, on s’ha imposat el tipus de beguda com el cuba-libre, el gin-tònic, etc. El mimetisme és generalitzat. Tant per a bé com per a mal, l’adolescència és l’època de la màxima facilitat de contagi: l’idealisme i la generositat, d’una banda, i de l’altra la indefensió davant les agressions més elementals d’una moda, d’una publicitat, d’un amic o d’un grup dominant.

Hi ha un problema de fons, naturalment, que és psicològic i social: com donar un sentit a la vida, com sentir-se suficientment justificat un mateix. La frustració en aquest camp és un dels factors que provoquen la forta inclinació a qualsevol mena de “droga” –i cal incloure-hi la crueltat, la descortesia, l’afany desmesurat de poder, encara que això escapa dels límits d’aquestes ratlles. Hi ha també la manca de respecte de certs adults per l’abstemi. Més d’una vegada he viscut aquesta situació: en una reunió, l’amo de la casa ha ofert als convidats un vi o un licor de qualitat, i quan l’abstemi ha refusat, dolgut: “ho sento, però és que no bec”, l’amfitrió ha insistit, insinuant que en aquell cas sí que podia beure, perquè era molt bo. A la majoria dels abstemis, una mica d’alcohol els fa físicament mal, però hi ha gent que encara no ho ha entès i crea incòmodes tensions.

A l’ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, no li serà fàcil de fer observar una norma tan favorable als adolescents. No tan sols hi juguen interessos; per damunt de tot hi ha una irresponsabilitat general, que comença a vegades en la família i acaba al taulell del cafè. El secret de l’èxit serà no provocar conflictes als cambrers i “objectivar” la prohibició a través d’un cartell visible a cada establiment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia