Festes majors, un bé comú
Els que tenim una certa edat recordem l’esperit d’unió familiar i veïnal que representa
Fa uns anys, hi havia qui menyspreava les festes majors, argumentant que ja no estaven de moda i que només les gaudien quatre veïns nostàlgics. Ara, aquells detractors haurien de revisar els seus arguments, perquè les festes locals s’han posat al dia, han agafat embranzida i atrauen vilatans del lloc i de les rodalies, en una aconseguida simbiosi de tradició i modernitat. Així, a les festes majors conviuen història (van començar essent celebracions cristianes d’agraïment per les bones collites, cap al segle XIII) i noves modes. Uneixen identitat local, valors culturals i trobades. Per un dies, s’intenten arraconar enemistats (almenys aparentment) i es viu un ambient festiu de complicitat. En una ocasió, Pere Calders va dir que les festes majors “són unes monumentals teràpies de grup, més destinades a oxigenar l’esperit que no pas a tenir cura del cos”. Potser el més difícil, en els temps de davallada d’aquestes celebracions, era la implicació de les noves generacions, però les nits joves, que han proliferat arreu des de fa uns anys, han solucionat aquest problema. Cartells engrescadors, amb grups emergents, altres de consolidats i alguns d’èxit del moment, atrauen cada vegada més públic (a la Nit Jove d’Esclanyà, per exemple, el 5 d’agost, hi havia unes 8.000 persones). I les havaneres, les sardanes, les activitats infantils i els balls i concerts d’orquestres continuen formant part del panorama festiu, amb força acceptació. Sí que és veritat que abans tot el programa de la festa major girava al voltant d’una orquestra, que s’encarregava de l’ofici solemne, les sardanes, els concerts de tarda i els balls de nit, i ara les opcions són moltes altres, de manera que els conjunts musicals tradicionals, tot i continuar essent-hi, han hagut de cedir terreny a nous intèrprets. Però això no és dolent, sinó enriquidor. Aquestes festes són actualment, fins i tot, punts de llançament d’artistes que, sense escenaris locals, tindrien poques oportunitats o cap de mostrar el seu talent. Els que tenim una certa edat recordem l’esperit d’unió familiar i veïnal que representava, quan érem petits, la festa del poble, l’esdeveniment local més important de l’any. I així hauria de continuar essent. Les festes majors són patrimoni de la nostra societat i un bé comú. No les menyspreem.
