Sorolla va pintar Lloret
Els lloretencs podem afirmar amb orgull que un trosset de Lloret està exposat a la biblioteca de la Hispanic Society de Nova York
No sempre es té l’oportunitat de reviure d’una manera didàctica i amb voluntat divulgativa un moment històric. El passat 10 d’agost es commemorava el centenari de la mort del pintor Joaquín Sorolla. La data va servir per anunciar que Lloret presenta el proper mes de setembre una visita teatralitzada que explica l’estada, l’any 1915, de Sorolla a la vila, on va pintar el quadre Cataluña, el pescado. Va ser el lloretenc Sebastià Ruscalleda qui va descobrir que el paisatge retratat en aquest quadre per Sorolla era Santa Cristina. Ho explica en el llibre Sorolla a Santa Cristina, publicat l’any 1993, on diu que per confirmar la seva hipòtesi va contactar amb la besneta del pintor valencià i revisant la correspondència de l’artista amb la seva dona, Sorolla li descrivia així l’indret triat: “Santa Cristina és una meravella. Grans pins sobre el turó, amb esculls clars de color, sobre un mar de blau i verd.” Per tant, els lloretencs podem afirmar amb orgull que un trosset de Lloret està exposat a la biblioteca de la Hispanic Society de Nova York, i que és fruit d’un encàrrec d’aquesta institució a Sorolla que es tradueix en una col·lecció de catorze teles. L’empresa cultural Amargura Cultura, l’actor Joan Romà Ortiz i la historiadora de l’art Marina García, amb el suport de l’Obreria de Santa Cristina i l’Ajuntament, oferiran la visita en el marc de la celebració de Lloret, Capital de la Cultura Catalana, 2023. Lloret té més històries com la de Sorolla. Possiblement la celebració de la capitalitat no ha estat una oportunitat ben aprofitada per Lloret per posar-ho en valor. Soc de l’opinió, però, que quan passi aquesta celebració, caldria procurar no desactivar un dels fonaments de la capitalitat lloretenca, que és el component vital i humà que té la cultura per explicar-nos com a comunitat i fixar identitats col·lectives. La visita de Sorolla n’és un exemple. Construir un front cultural és una gran opció perquè la celebració de la capitalitat no esdevingui estèril, sinó creativa i transformadora. La cultura ha de ser alguna cosa més que un any de celebració, ha de ser una referència pel poble, un punt de trobada de lloretencs, vinguin d’on vinguin. La cultura en totes les seves expressions ha de servir per construir l’imaginari col·lectiu d’un Lloret potent, modern, obert, universal i fidel a la seva identitat i a la seva història.
