El suïcidi del gosset del balcó
On els seus amos, que havien marxat de vacances, l’havien deixat tancat i lligat a una corda
Fa dies que em volta pel cap una notícia que no puc pair. Es produïa a Girona i parlava d’un gos jovenet que havia mort penjat després de tirar-se pel balcó on els seus amos, que havien marxat de vacances, l’havien deixat tancat i lligat a una corda, la que el va matar. Bé, no va ser la corda, sinó un conjunt de factors que el van dur a una desesperació tal que es va llençar al buit tot i saber-se estacat. Dies seguits al sol en plena onada de calor, sense accés a menjar ni beure, experimentant com algú et treu una estoneta per després tornar-t’hi a deixar, més que un ajut acordat sembla una tècnica de tortura. Per tant, diria que hi ha uns responsables principals, que són els qui agafen un cadell i quan volen marxar de vacances sols creuen que el seu balconet sense ombres farà de parcel·la on l’animal estarà còmode. O sigui: ignorància total sobre com viuen els gossos les separacions i els tancaments, i menyspreu per als altres, ja que la mínima cosa que passarà és que donarà la murga, i forta. Un ca trist o nerviós pot cridar hores sense treva. I aquí ho connecto amb la part de la notícia que menys entenc. Copio textual: “Els veïns ja havien trucat diverses vegades (a la policia) en els últims dies perquè sentien el gos plorant i cridant.” Vejam, què hi van fer, doncs? No ens ho diuen. Hi van anar? Potser en aquell precís moment no cridava i van girar cua? Si els avisos s’havien repetit, no era prou significatiu per actuar amb resolució? Visc en una illa de cases amb gossos i gats. En tinc experiències dispars. Fa un any un home havia marxat per dies deixant el gat al balcó amb la porta de la cuina oberta, que el vent va tancar. Jo que l’observava, vaig trucar els Mossos, que es van comportar de 10 localitzant l’amo i fent-lo tornar. Quina alegria! En canvi, vaig avisar la policia per un gos que bordava estones tancat en un petit balcó i l’agent em va deixar d’intolerant en la conversa més absurda que he tingut amb un representant del cos. Jo, que fa anys que suporto el soroll d’un altre gos que una mestressa maleducada deixa sovint al seu pati. És poc efectiva la legislació que ha de protegir-nos a uns i altres. No evita els patiments respectius. I no sé com acabarà legalment el cas, però demano, pensant en tu, pobre gosset del balcó, que no quedi en res. Sol passar.
