De bisbes, prínceps i papes
És cert que l’Església procura que els límits dels bisbats encaixin amb els límits polítics
Déu meu! On hem arribat! El diari La Valira (diari digital d’informació dels Pirineus) obre portada anunciant que “el Vaticà preveu crear una diòcesi pròpia a Andorra, com a primer pas per extingir el coprincipat”. I per què el papa vol extingir el coprincipat? Doncs sembla que el considera un anacronisme feudal.
Perdoneu que hi fiqui cullerada. Tots els papes, des de la Revolució Francesa fins a 1993, podien fer aquesta objecció. Però ara? Quan Andorra ha esdevingut un estat democràtic, amb Constitució i separació de poders, em sembla absurd. Si de cas, la figura dels coprínceps és tan anacrònica i feudal com ho són tots els reis europeus. Han esdevingut símbols vivents de l’estat, sense poder efectiu. (Deixo de banda els reis que mantenen encara autoritat militar, és clar).
Aquesta institució compartida té una llarga història. El bisbe d’aquell temps compra Andorra al comte d’Urgell. Com que no es veu amb cor de defensar el seu territori, l’infeuda als Caboet, és a dir, els cedeix una part dels guanys a canvi del seu suport militar. Per herències, dels Caboet es passa als comtes de Foix, fins al rei de França i al president de la República. Hi ha dos acords essencials, els pariatges, que estableixen les condicions. I sí, era una institució feudal. I sí, era anacrònica fins a 1993.
És cert que l’Església procura que els límits dels bisbats encaixin amb els límits polítics. Però no crec que aquesta norma prevalgui sobre la tradició ben arrelada andorrana. Ni els mateixos andorrans ho veurien bé, penso. Tenir el bisbe a Andorra potser sí que els agradaria, però perdre els coprínceps seria greu. Recordem que en més d’una ocasió Espanya i França han pensat i estudiat la possibilitat d’un intercanvi: França cedeix els seus drets a Andorra i Espanya cedeix la Vall d’Aran. Van ser el bisbe, el papa, l’Església els que van impedir el tracte. No, la suposada notícia de La Valira només pot ser un globus sonda o un advertiment. Resulta que l’actual bisbe príncep, Joan-Enric Vives, que s’acosta a l’edat de jubilació, voldria que li nomenessin un coadjutor, que ell triaria i prepararia, i Roma no ho fa. Potser hi ha nervis a Palau. Ves a saber.
