A la tres
De debò hi ha debat?
“El d’Orient Pròxim no és un conflicte que es pugui analitzar en termes de blanc o negre, però davant la barbàrie el que tampoc val es contemporitzar
Si la sobreanàlisi interpretativa sobre l’Orient Mitjà provoca embafament, ja poden anar proveint-se d’antiàcid, perquè això fa pujada. En un lúcid article publicat a Vilaweb titulat Israel i nosaltres l’admirat Andreu Barnils la clavava quan asseverava que el d’Israel i Palestina és un conflicte “que la gent fa servir per ubicar-se políticament als seus països”. Touché. Només cal remetre’s al gruix del que estem escoltant, i llegint, per constatar, d’entrada, la profunda admiració personal que em desperta que l’opinió pública d’aquest país pugui tenir una visió tan formada d’una confrontació que, almenys a mi, em supera per la seva complexitat. És clar, però, que hi ha qui es veu capaç de tot, i després d’aplicar el convenient sedàs ideològic, ho pot resumir en un debat futboler de bons contra dolents, sense contemporitzar i ignorant els molts grisos que hi poden haver en un afer que és una espina clavada des del 1948 amb uns acords de pau (Oslo, 1993) que, a la pràctica i pel que sigui, han aconseguit ben poc o res. Però tant li fa tot plegat. La culpa és dels israelians o palestins, això va a gust de cadascú, i un cop ja tenim aquest titular construït, només cal amanir-lo amb un mapa esbiaixat de la zona pescat a Google per tenir el tuit fet.
Que el diagnòstic de les raons del conflicte exigeixi prudència no eximeix, però, d’aplicar la màxima de les contundències respecte de les seves conseqüències, sobretot quan castiguen la població. I, per tant, no hi ha d’haver mitges tintes en la condemna més rotunda de l’atrocitat perpetrada per un grup de fanàtics teocràtics com Hamas i, alhora, alçar la veu fins perdre-la davant del genocidi que ha empès aquest supremacista cruel que és Netanyahu. Però amb un matís. El dilema, avui, és entre un govern –no un país ni una religió– que s’escuda en aspiracions legítimes –ser reconegut i tenir fronteres segures– per perpetrar una venjança, i un poble que estan massacrant. I davant d’això, de debò hi ha debat sobre a quin costat de la barricada toca estar?
