La CUP i les vaques sagrades

Quan això escric, Olot debat els seus pressupostos municipals, un tema cabdal que defineix què es podrà fer i què no el 2024. Defineix, que no compromet, ja que sovint després les administracions els compleixen només en part. Però si el que t’interessa apareix en la llista ja és molt, i si no, al quarto fosc fins a l’any següent. Es debaten, dic, amb el rebombori de cada partit apostant per una mesura o una altra, i aquí m’ha cridat l’atenció la CUP, de la qual estic ideològicament allunyada –en realitat, de tota sigla; soc simplement independentista i un “soldat de pau” de Puigdemont–, però li he aplaudit diversos cops la sensibilitat per un problema tan mortificant com el pas de camions d’alt tonatge per un simple carrer: l’avinguda Sant Jordi. Fins ara, qualsevol solució que afecti aquest transport presentada per moviments ciutadans ha fet llenya. Per més que emmerdin la ciutat i provoquin danys materials en els habitatges, són respectats com si es tractés d’una vaca sagrada. I llàstima que l’expressió no em permet canviar la paraula “vaca” per “porc”, més ajustada. Mireu, tant és, perquè molesta el trànsit d’animals vius o de despulles de ves a saber què, i també el de tot vehicle de 40 tones circulant a tres metres d’un menjador... dos mil cops al dia! Cap alternativa ha estat prevista. Àdhuc, No És un Vial va demanar que els que havien descarregat a l’escorxador i anaven buits, ja no es poguessin acollir al benestar animal i no tinguessin dret de pas. Doncs encara han vist néixer una ordenança en el sentit contrari: estaran protegits legalment per circular-hi. És remarcable, doncs, que per primera vegada un grup municipal hagi gosat proposar una taxa al transport pesant que erosiona greument una via urbana per fer el seu negoci. I invertir-la per millorar l’avinguda, no com les sancions derivades dels radars que la mateixa plataforma va impulsar, que havien de servir per a això i no n’han vist mai ni un duro. Per tant, bravo CUP, per atrevir-t’hi, malgrat que la resposta del tàndem Junts-ERC sigui tan tèbia com que “ho estudiaran”. Alguna cosa hauran de fer-hi, perquè davant la velocitat de caragol reumàtic de la variant d’Olot queden un tou d’anys per disposar-ne –al gener sabrem quants, van prometre–, i l’escenari s’ha tornat humanament insostenible.