Vola, Natàlia!
Aquesta versió de ‘La plaça del Diamant’ ens recorda quantes Natàlies són doblement víctimes de les guerres
Carlota Subirós signa la direcció d’una nova versió de La plaça del Diamant, que s’ha pogut veure al TNC. L’he vist en una sortida organitzada pels Amics del Teatre de Lloret. El punt de partida són onze actrius sobre un escenari blanc ple d’objectes que ens transporten al món de l’obra més universal de Mercè Rodoreda. I a partir d’aquí el TNC ens presenta una nova adaptació del clàssic català, que és una de les funcions d’un Teatre Nacional, com diu sempre Xavier Albertí. La nova versió abandona la Colometa per presentar-nos Natàlia. I així l’empodera. Les versions que hem vist anteriorment tant al cinema com al teatre veiem una Colometa fràgil. En canvi, en aquesta darrera versió, adaptada per Ferran Dordal, la Colometa perd el protagonisme de dona ingènua i desvalguda i ens presenta Natàlia, una dona d’una gran fortalesa. Per fer-ho possible a escena tenim un monòleg a onze veus que ens presenten una sola Natàlia. Elles són Clara Aguilar, Lurdes Barba, Màrcia Cisteró, Montse Esteve, Paula Jornet, Vicenta Ndongo, Neus Pàmies, Anna Pérez Moya, Alba Pujol, Vanessa Segura i Yolanda Sey, que ens mostren una Natàlia forta, diversa i multicultural. Onze veus diferents que, i això és la segona cosa que m’agradaria destacar de l’obra, ens mostren la dificultat que hem tingut les dones al llarg de la història per prendre la paraula i que, potser erròniament, això ha pogut fer pensar que per això érem fràgils. I res més lluny de la realitat. Per això la importància de revisitar i reeditar els clàssics. Aquesta versió de La plaça del Diamant ens recorda quantes Natàlies són doblement víctimes de les guerres. Les dones i les nenes són víctimes de les atrocitats de tothom, però, a més, s’hi sumen les desigualtats preestablertes pel fet de no ser homes. La Guerra Civil a l’Estat espanyol va ser dura i cruel com totes les guerres, a La plaça del Diamant Rodoreda hi retrata la doble victimització que hi pateixen les dones i Carlota Subirós ens ho recorda. Com també ens recorda que moltes som les filles, les netes, les besnetes dels que vam perdre la Guerra Civil. I el teatre també hi és per això, per no oblidar-ho. La plaça del Diamant comença gira i, entre d’altres llocs, passa per Girona, Olot, Figueres i Torroella. Aneu-hi i aneu a veure com vola Natàlia!
