Atrapats entre reixes

d’una societat es mesura pel tracte a les persones empresonades”, va sentenciar Dostoievski fa dos segles. Està el suïcidi relacionat amb el tracte que reben els nostres presos? Fins a quin punt, com a societat, sentim que les persones privades de llibertat són responsabilitat nostra? Ens identifiquem individualment amb el sistema quan es tracta d’abordar aquests temes? Ha canviat el fet d’haver tingut recentment polítics empresonats la visió que tenim de les nostres presons?

destaca respecte a la resta de l’Estat perquè ha estat capaç d’incorporar eines de suport, tractament i acompanyament a la salut mental a l’interior de les presons. L’acord entre Salut i Presons es va tancar fa 20 anys i ha permès incorporar les unitats hospitalàries (i dins de les unitats hospitalàries, les unitats dedicades exclusivament a l’atenció a la salut mental) al si dels centres penitenciaris com a embrió d’una transformació respecte al tracte a les persones privades de llibertat. Aquest tret diferencial, que només té sentit pensat amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida, ha permès avançar molt, però alhora té encara molt camí per córrer.

si se centra més en el vessant punitiu que no pas en la restitució i reintegració social, amb estructures escassament humanitzades, pot arribar a generar, en algunes persones, problemes en les relacions emocionals i sentimentals, un estat d’indefensió i una sensació de pèrdua de control que pot derivar en crisis d’ansietat recurrents i trastorns mentals sobrevinguts, a vegades, greus. L’ingrés a la presó afecta les relacions emocionals i sentimentals de la persona privada de llibertat amb les seves famílies i entorn. En el moment que el jutge dicta sentència, la persona queda exposada i si això s’uneix a una predisposició individual pot derivar en situacions insalvables. Fa unes setmanes la Generalitat va anunciar un pla de xoc amb la contractació d’un centenar de professionals per millorar les entrevistes d’exploració i detecció per millorar els resultats en la prevenció de suïcidis. En algunes presons ja s’han posat en marxa programes de suport entre iguals que mobilitzen les persones més sensibilitzades a ajudar els altres i hi ha accions que estan en marxa.

de les presons preocupa i molt a la Generalitat i s’ha començat a actuar per resoldre aquesta xacra, a la qual històricament la societat ha girat l’esquena. Quan una persona perd la llibertat i ingressa a la presó ja és culpable. El jutge li ha posat l’etiqueta. Però, un cop fet això, socialment hauríem de deixar de mirar l’etiqueta per començar a veure la persona, afavorir l’acompanyament social que hauria de fer possible la reinserció, que, sovint, va acompanyada d’un treball individual. I aquesta tasca hauria de començar a l’interior dels centres penitenciaris. I, per què no, preveure la possible creació de centres d’alta protecció per a aquelles persones amb problemes de salut mental que difícilment es podran adaptar al règim penitenciari ni faran un procés de reinserció real en aquest context.

que han dedicat la seva vida laboral a favor de la salut mental de les persones al si de les presons i que, sense adonar-se’n, estan avançant en la cura de la salut mental del sistema. Les oportunitats són al cap del carrer si les busquem. Caminar en el mateix sentit a favor de les persones n’és la clau.