President, sereu esclau i no només de les vostres paraules

President Puigdemont, en la trobada que vàrem tenir a Waterloo el juliol del 2019, us vaig dir amb molta tristor: “He vingut a parlar amb el President d’un país i m’he trobat amb el president d’un partit”. Avui, en la mateixa línia vull recordar-vos que, abans d’asseure-us a pactar amb ningú, el primer que heu de tenir en compte és què vol la ciutadania i no allò què l’interessa al vostre partit: llavors ja podreu pactar en nom nostre.

Parlar i pactar en nom dels ciutadans, és una responsabilitat molt gruixuda, sobretot quan, en aquestes converses i pactes, no sereu només “amo dels vostres silencis i esclau de les vostres paraules”, com diu el conegut proverbi àrab, sinó que sereu esclau, tant de les vostres paraules com dels vostres silencis. Portareu el pes dels grillons, tant per les vostres exigències, que us recordarem, com també portareu aquest pes, pels vostres “silencis”, que us recriminarem, sobretot si no poseu damunt la taula, inequívocament i com una línia vermella infranquejable, el dret del nostre poble a la independència així com l’exigència de l’amnistia per a tots els represaliats. Per a tots President, també per a aquells que no són dels vostres o dels vostres partits.

Però en qualsevol cas President, tingueu present que a bona part de la ciutadania independentista, a aquestes alçades, no ens importa cap més pacte que el de la independència, amb aquest en tenim prou, perquè mentre que la independència porta intrínseca l’amnistia per a tothom i la possibilitat de construir un nou país; l’amnistia, no inclourà tots els represaliats, probablement només els vostres i, sobretot, no ens portarà a la independència que, dit sigui de pas, espero que la història, finalment, acabi esbrinant si va ser mai, o no, el vostre veritable objectiu. I quan dic “vostre” em refereixo a tots els actors de la comèdia.

I algú em pot preguntar: -Què vols dir? Que han anat a la presó i s’han hagut d’exiliar i no volien la independència? Va, home, va! -Doncs sí, vull dir això exactament. La independència no estava prevista en el guió, va ser un engany. Fins i tot hi van haver errors de càlcul com ara que, no dic que no comptessin en estar dies o setmanes a la presó o a l’exili, a això probablement ja hi estaven disposats, però no pensaven que durés el que ha durat i el que encara dura. I ara, a més, som on som, com a resultat d’un error que segueixen cometent repetidament com a babaus: tornar a confiar en l’Estat espanyol, quan s’ha demostrat per activa i per passiva, que mai no compliran les seves promeses. Iper als incrèduls, us faré una pregunta (amb resposta inclosa) i de passada a vós també, President: per què no estava previst en el guió que, el dia 27 d’octubre de 2017 en el mateix moment que suposadament es declarava la independència al Parlament de Catalunya, s’abaixés la “rojigualda” del Palau de la Generalitat?

Doncs us responc: perquè el que estava previst era precisament tot el contrari, no abaixar-la. I si algú ho dubta, el remeto a l’entrevista de Txell Partal al diputat Eduardo Reyes (VilaWeb l’1-2 d’octubre de 2022). Reyes, referint-se a aquell dia i a la bandera espanyola al Palau de la Generalitat, ho va deixar molt clar: “Volia abaixar la bandera d’Espanya. No m’ho van deixar fer. Toni Comín va alertar a la gent que ho controlava que em vigilessin, sabia que era capaç de fer-ho”.

Alerta President! No torneu a enganyar el poble. Contràriament, potser serà l’últim que fareu com a President sent a l’exili, però també com a President del País.

P.D. I si només es tractés de tornar a allò del “peix al cove” o “la puta i la Ramoneta”, llavors us proposo que “no maregeu més la perdiu” i que en Jordi Pujol, el mestre en aquesta disciplina, us faci un curs accelerat a tots els líders polítics del país, en el marc de la propera edició de la Universitat Catalana d’Estiu.