Opinió

Tribuna

L’efecte gener i el moment per invertir

“Segons aquest mite o biaix comportamental, el mes de gener és consistent i majoritàriament alcista per sobre de tota la resta de mesos de l’any
“No hi ha “bones inversions per a tothom” sinó “una bona inversió per a un inversor concret”

La borsa i els mercats financers també tenen les seves supersticions (amb cap fonament) i anomalies de comportament (sovint contrastades) com en pràcticament qualsevol activitat humana.

Una de les més reiteradament esmentades i amb major nombre de creients –sigui superstició o anomalies– és l’anomenat “efecte gener”. Segons aquest mite o biaix comportamental –doncs hi ha opinions per a tots els gustos–, el mes de gener és consistent i majoritàriament alcista per sobre de tota la resta de mesos de l’any. Certament, i especialment en alguns mercats, s’han donat èpoques en què s’ha pogut contrastar una certa tendència en aquest sentit, i en què el mes de gener obtenia rendiments borsaris clarament més positius que en la mitjana dels altres mesos. Cal dir que no ha estat aquest el cas des de començament de segle.

Diu la ‘teoria’ de l’efecte gener que usualment a finals d’any se suposa una certa tendència dels inversors, però sobretot dels gestors de carteres (aquells que suposadament són mesurats i avaluats segons els resultats dels anys naturals), a vendre accions per consolidar guanys i/o per netejar valors indesitjables i començar l’any sense llast. Així, durant les primeres setmanes de l’any es produeixen més compres per refer les carteres, en valors que tenen o es creu que tenen perspectives positives de cara a revalorar-se durant l’any que hi ha per endavant. Aquesta major demanda pressiona els preus a l’alça al mes de gener i constitueix l’efecte gener, que, cert o fals, es converteix en llegenda consolidada entre els animal spirits que dominen els mercats financers.

Aquesta denominació de l’efecte gener ha estat empeltada en altres àmbits de comportament humà que, aparentment en ocasions i certament en altres, es donen i reiteren a inicis d’any i en el mes de gener en particular. Són per exemple els que es produeixen pels hàbits de fer bons propòsits d’inici d’any. Sembla que un d’aquests bons (?) propòsits va lligat a la prevenció de la salut i en concret la constatació empírica de l’augment d’inscripcions i matrícules en gimnasos i centres esportius a començament d’any fruit d’aquestes determinacions que coincideixen amb el canvi de calendari anual. L’efecte gener borsari és flor d’uns dies fins que les cotitzacions recuperen a la baixa la pujada produïda només per aquesta neteja de carteres que comentàvem i tornen als preus que corresponen. L’efecte gener dels bons propòsits, com fer gimnàs, té també el seu reflux. Als Estats Units s’han publicat estadístiques que efectivament confirmen l’augment de matrícules al gener, però també que més del 50% (aproximadament l’augment marginal que es constata) es converteixen en matrícules desaprofitades, ja que els matriculats per bons propòsits no es presenten ni un dia a fer exercici i es converteixen aviat en baixes.

I és que tant en el cas de l’efecte gener borsari com en l’efecte gener dels bons propòsits, si és que es produeixen consistentment, responen a idees basades en supòsits, assumpcions i biaixos, que podem guanyar al mercat i presentar millors rendiments, o a la sobrevaloració de la nostra força de voluntat (qui sap si amb l’ajuda etílica de la celebració de cap d’any).

Aquestes incongruències del comportament humà ens serveixen per reforçar la resposta a les preguntes que molts es fan i ens fan aquests dies de canvi d’any però en general durant tot l’any. La primera seria què recomanes fer, amb uns diners determinats, per tenir certa rendibilitat, i la segona, probablement, quan procedir a la inversió d’aquests diners. A la primera qüestió la resposta no pot ser altra sinó un munt de preguntes per conèixer les característiques de la persona que té aquests diners, l’horitzó per a l’ús d’aquests fons i segurament per saber de què més disposa: és a dir, no hi ha resposta sobre on invertir si no tenim altra informació; és a dir, no hi ha “bones inversions per a tothom” sinó “una bona inversió per a un inversor concret”. Per a la segona pregunta, sobre la conveniència temporal a què hem fet referència amb l’efecte gener, la resposta ha de ser taxativa: no esperar ni a inicis d’any ni a trobar preus més convenients. El millor moment per invertir és ara. El millor efecte gener és sens dubte el que no tenim en compte i el que reforça l’aleatorietat o el random walk del comportament de la cotització de les accions i que, per tant, incideix que sempre és un bon moment per invertir. Òbviament a llarg termini. A curt termini s’anomena especulació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia