Xops i contents
Ja a la grada, cap de les peces que portàvem a sobre ens va evitar la mullena
Cal dir, d’entrada, que aquestes ratlles s’han escrit abans de conèixer el resultat que haurà obtingut el Girona FC en la seva visita a Son Moix. El que encara ens dura a casa és el record del partit contra el Rayo. El Tió havia dut una entrada al meu nebot Daniel, amb el compromís que l’acompanyaríem la seva germana i jo mateixa (totes dues som sòcies). Vam repetir el ritual d’alguna altra ocasió: trobar-nos davant de Correus, sopar en un restaurant proper i agafar el bus que porta els aficionats cap a Montilivi. Aquest cop, però, sant Pere havia obert de bat a bat les portes del cel. Feia temps que li demanàvem aigua, però qui s’ho havia de pensar que triaria aquell dia i aquella hora. Mai no havíem vist tantes persones pendents de les aplicacions dels radars meteorològics. Cap no deia el mateix. Malament rai. Aquest diari ho esmentava l’endemà: “8.923 valents desafien la pluja insistent”. És ben cert que un dilluns a les 21 h no és el millor moment per sortir de casa i anar al camp amb aquell temps. Nosaltres, però, ho vam fer. Teníem una bona raó: a la Núria li havia tocat un sorteig organitzat pel club. Ella, en Daniel i uns quants aficionats més onejarien la bandera de Girona a peu de gespa abans de començar el partit. No es pot descriure amb quina emoció ho vam viure. Cal saber que tant l’avi patern com el matern dels meus nebots van ser jugadors del Girona. En Grau del Pont Major i en Panella de Sant Daniel havien viscut el Girona dels temps de Vista Alegre i havien estrenat, ja com a espectadors, el nou camp de Montilivi. Des d’aquí vull agrair a en Gerard, membre de l’staff, l’amabilitat que va mostrar en tot moment. Amb detalls com aquest es noten els trets familiars i propers que encara caracteritzen el club. Ja a la grada, cap de les peces que portàvem a sobre ens va evitar la mullena. Què hi farem. El que vingué després tothom ho sap. Un resultat (3-0) que ens manté al capdamunt i amb la il·lusió de cantar l’himne de la Champions la temporada vinent. En tornar amb l’autobús, uns aficionats asseguts darrere nostre anaven repassant la pluja caiguda durant la nit a diferents municipis. En molts d’ells, la precipitació havia sigut força abundant. Aigua molt benvinguda, llevat d’algun indret, com Sant Feliu de Guíxols, on va provocar més d’un ensurt. I nosaltres? Xops i contents. Pluja de gols. Orgull gironí.
