Pla a Fornells

Mira que se’n diuen, de coses, a la biografia de Josep Pla, i passen els dies i continuo aferrada a una de les seves farses literàries, la que va construir al voltant de la seva estada a Fornells de Begur, just acabada la guerra, en una pretesa barraca al Port de Ses Orats on suposadament va viure com un Robinson, aïllat del món, alimentant-se de les quatre sardines que li donaven els pescadors. La veritat és que la casa, a la planta baixa de la qual havia tingut l’estudi el pintor Francesc Gimeno, era de dos pisos, amb galeria i terrassa arran de mar, i que Pla no hi va estar sol, sinó amb Adi Enberg, que va fer-hi portar del pis de Barcelona calaixeres, sofàs, armaris, prestatges, somiers, taules, cadires, baguls, una bateria completa de cuina i la coberteria de plata. Més que una cabana, estava arreglant-se una caseta d’estiueig burgès, davant la qual fins i tot es va deixar fotografiar vestit com un dandi, amb armilla, botines i bastó, i el riure de murri de qui té una vida regalada aquí, mentre somriu a la càmera, i una altra allà, quan s’asseu i escriu sobre la pobresa que sentia per dins. Hi penso mentre preparo la crema de carbassó que vol per sopar el meu fill, a 39 de febre des de fa dos dies, i com menteixo jo també, fent veure que tot està en ordre encara que li prengui la temperatura cada mitja hora i ell em digui “mama, em pots ajudar a posar el pijama?”, cosa que no em demanava des de feia set o vuit anys. I responc “i tant!”, com si no fes mitja vida que tots crèiem que érem ja uns altres, instal·lats a les nostres cases segures mentre no érem sinó nàufrags sota un sostre de palla.