Esport femení
El que passa a casa nostra amb l’esport femení és que anem massa lents en reaccionar
L’esport femení a Girona és moda. Crec que hi ha un important moviment social al voltant dels equips esportius femenins, no m’estranya gens ni mica per què hi ha un alt nivell i sobretot molta implicació. És evident que l’UNI Girona fa vibrar Fontajau a cada partit i que el seguiment i suport de l’afició existeix i creix cada temporada. D’altra banda, i fent un canvi d’esport, diumenge les dones del Girona FC varen celebrar una victòria més que merescuda a l’estadi de Montilivi, en l’únic partit a l’any en què elles poden jugar en aquest camp. Hi varen assistir 1.225 persones, un 20% més del que s’havia registrat l’any passat. Les jugadores varen sortir al camp molt motivades, primer per trepitjar la gespa de Montilivi, i segurament també perquè el partit tenia el valor afegit de la solidaritat, ja que aquell matí es feia suport a la Fundació Esclerosi Múltiple. És fantàstic veure el públic, gent de totes les edats, emocionar-se, animar, viure l’esport femení amb intensitat i aplaudir les jugadores. Us he parlat de bàsquet i de futbol, que són els dos esports que mouen més massa social, i val a dir també que són els que segurament generen més “economia” al seu voltant, però més enllà d’aquests dos esports a comarques gironines tenim campiones d’Espanya i del món com són les dones del Club de Patinatge Artístic d’Olot, un club que creix cada any però, malgrat estar reconegut dins l’elit mundial del patinatge sobre rodes, les seves patinadores encara no són considerades “oficialment” esportistes d’alt nivell català, fet que, entre altres avantatges, els permetria conciliar l’esport amb la formació. També és cert que hi ha esports més mediàtics que d’altres, però guanyar un campionat del món o un europeu en un esport “minoritari” suposa de per si una manca de reconeixement, i, si aquí hi afegim el factor gènere, podem parlar d’una evident manca d’oportunitats. El que passa a casa nostra amb l’esport femení és que anem massa lents en reaccionar. Anem lents en reconèixer esforços i valors. Anem lentíssims en oferir recursos i oportunitats. Anem lents en agrair i valorar. Compromís, esforç, sacrifici... Tenim clar quins són els valors que transmet l’esport. Cal només valorar la feina feta i reconèixer trajectòries i èxits assolits.
