Lletra petita
Immigració i estruços
“Els discursos populistes i xenòfobs es combaten amb la paraula, no pas amb el silenci, i amb la veritat, o sigui, amb allò que marca la llei
Una de les virtuts de la present precampanya per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M és que la immigració reclama pas en totes les agendes electorals. El candidat del PSC, Salvador Illa, ha dit amb rotunditat que “no s’ha de generar por davant la immigració” i que “acollir i integrar no posa en risc la identitat catalana”. El candidat de Junts, Carles Puigdemont, ha dit també que no pensa pactar amb cap formació d’extrema dreta perquè cal posar davant de tot la defensa dels drets humans. I, pel que fa a ERC, fa temps que el president Pere Aragonès es tomba d’esquena de manera eloqüent cada vegada que ha de contestar alguna pregunta de Vox a la Cambra catalana. Són tres posicions públiques pertinents per deixar clar que cal barrar el pas als discursos populistes que emmetzinen el debat polític amb falsedats i exageracions referides als suposats privilegis dispensats als nouvinguts. Sobretot ara que l’espectre xenòfob amenaça d’expandir-se més, i al cim amb formacions nostrades. Com sempre, l’antídot no pot consistir a mirar cap a una altra banda, o simplement establir cordons sanitaris més o menys pactats, cal combatre aquests discursos amb la paraula, no pas amb el silenci, i amb la veritat. Per exemple, davant les temptacions municipals –i no solament per part de governs obertament xenòfobs– d’obstaculitzar l’empadronament de gent nouvinguda per tal que no tinguin facilitats per accedir a la sanitat i a l’ensenyament públics. Perquè, es posin com es posin els que alimenten aquestes discriminacions i els votants que les aplaudeixen, la realitat no emana pas del suposat bonisme, sinó estrictament d’allò que marca la llei. Concretament, l’article 15 de la llei reguladora de les bases del règim local, on es pot llegir textualment: “Qualsevol persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi en el qual resideixi habitualment.” No diu pas que hi té només dret, sinó que és la seva obligació. Obviar que hi ha una ultradreta emergent és fer l’estruç. Prescindir d’una llei que obliga a empadronar la gent, també.