Mirades
Sir Thoma’s, la discoteca de Cassà
El músic i trompetista Tomàs Grau va comprar la Sala Galà i la va transformar a l’estil de les grans discoteques de la costa
Quan a la revetlla de Sant Joan de 1993 el discjòquei Albert Coll va punxar Will you be there de Michael Jackson, pocs dels que la ballaven a la pista sabien que aquella seria l’última cançó que sonaria a la discoteca Sir Thoma’s de Cassà de la Selva. En va escriure Marc Salgas, periodista cassanenc d’aquest diari, que, juntament amb Xavi Castillón, cap de Cultura d’aquesta casa i investigador de totes les mogudes musicals, ha comissariat l’exposició Sir Thoma’s. Aquelles nits!, que es pot veure fins a final d’aquest mes a Can Trinxeria de Cassà. Castillón i Salgas, que també han estat els pregoners de la festa de Cassà de la Selva, passegen per l’edifici que durant vuitanta anys va permetre als cassanencs i a la gent dels pobles del costat trobar-se amb la música com a excusa per a la socialització: la Sala Galà i el Sir Thoma’s. A l’exposició es parla també del Manhattan i el Basik.
L’exposició és també un homenatge a Tomàs Grau Balmaña (Tossa de Mar, 1912 - Cassà de la Selva, 1995). En Tomàs es va traslladar amb el seu pare a Sant Feliu de Guíxols el 1918 després del traspàs de la mare i un germà a causa de la grip espanyola. Allà va mostrar el seu interès per la música i va començar a fer classes, que va completar amb un professor de trompeta a Barcelona. De tornada a Sant Feliu va fundar una orquestrina el 1934 i, després de casar-se amb Maria Mont, va ser contractat per l’Orquestra Selvatana, a la qual va tornar el 1941 després d’haver treballat per l’Orquestra Mendoza durant la guerra. Instal·lat a Cassà, va fer de músic fins al 1950 i després es va guanyar la vida al món de la banca i com a fabricant de mitjons, samarretes i calçotets. El 1963 va comprar la Sala Galà, que s’havia obert el 1910 per iniciativa de Narcís Abellí al xamfrà dels carrers del Molí i de la Mel.
Tomàs Grau es va inspirar en el Tiffany’s de Platja d’Aro, la primera discoteca moderna de l’Estat espanyol, per canviar la Salà Galà i transformar-la en una discoteca. Hi va fer reformes i va obrir l’1 de juliol de 1969. En ple franquisme, el 9 de novembre va convocar una votació perquè, entre diverses opcions, els clients triessin el nom del local. Va guanyar Sir Thoma’s, un cert homenatge al propietari. La discoteca, amb el logotip creat pel gendre de Tomàs, Josep Abellí, es va convertir en una de les més visitades les tardes dels diumenges.
També hi havia actuacions. Allà va dir adeu el grup gironí IV Dinastia; hi va actuar Atila, quan als teclats hi havia el cassanenc Benet Nogué, i fins i tot hi van actuar Canarios, quan el líder Teddy Bautista havia estat substituït per la mili per Pedro Ruy-Blas. Una nova reforma el 1974 va donar una segona vida a una discoteca que va sobreviure fins al 1993. Recordo moltes tardes al Sir Thoma’s. Amb Josep Maria Amargant hi vam enregistrar per Ràdio Girona actuacions del nou grup de Fernando Mendoza quan va deixar l’Orquestra Maravella. Sir Thoma’s va ser una de les grans discoteques per als que no volien o no podien anar a la Costa Brava. Era més familiar i va atreure públic de totes les comarques, aquesta gran discoteca de Cassà. Cal preservar la memòria i així ho fa aquesta magnífica exposició.