Lletra petita
Llengua i esforç
“La importància de la llengua com a columna vertebral de la identitat col·lectiva continua sent defensada per la majoria dels catalanoparlants i això és esperançador
No és el primer cop que parlo de la llengua i tampoc és el primer cop que n’assenyalo la preocupant situació que viu, sobretot entre el jovent que hauria de ser el garant principal de la seva supervivència. Arran d’un reportatge sobre la creació de la regidoria de Política Lingüística a Tordera he recuperat les darreres dades facilitades per Plataforma per la Llengua sobre l’ús del català entre aquest col·lectiu. Confesso que les recordava negatives, però m’ha tornat a sobtar veure-les impreses. Només el 12,1% dels joves d’entre 15 i 34 anys parlen únicament el català com a llengua habitual i el 47,1% el parlen en el mateix grau o més que el castellà. Descoratjador, depriment, desmoralitzador i vint adjectius més en la mateixa línia. Un escenari molt negre per a una llengua de la qual durant anys i panys s’ha fet bandera com a element principal de la cohesió d’una societat tan plural i variada com la catalana i que, per molts, pel fet de ser vehicular a l’escola ja tenia blindada la seva normalització fora de les aules. Doncs, senyors i senyores, això no ha estat així i ara tots i totes ens posem les mans al cap davant una crisi que s’augura llarga i molt difícil de redreçar. És cert, però, que diverses enquestes recents demostren que la importància de la llengua com a columna vertebral de la identitat col·lectiva continua sent defensada per la majoria dels catalanoparlants i això ens obre la porta a l’esperança, encara que només sigui una mica. Davant de l’adversitat, però, cal un sobreesforç per part de tots, govern i ciutadania, per evitar que la llengua, la nostra, continuï en aquesta caiguda en picat. Fórmules màgiques per aconseguir-ho? Cap. Estratègies amb garanties? Unes quantes, concentrades sobretot en els àmbits educatiu, social i cultural. La llengua és viva quan es converteix en necessària per comunicar-se. Per això, com defensen els de Tordera, proveu de no canviar al castellà de manera automàtica quan algú no se us adreça en català. Quedareu parats de quanta gent l’entén i, de retruc, ajudareu que l’acabi parlant i fent seva.