Sorolls per tot arreu

Si ets de ciutat i ja dorms amb la finestra de l’habitació a mig obrir, dubto que necessitis despertador per començar a revifar. Qualsevol soroll estrident provinent de l’espai públic s’encarregarà, ben d’hora, que no facis tard a la feina o que puguis complir fil per randa les obligacions del matí. Si per arribar fins al lloc de feina necessites agafar el transport públic, tingues clar que, allà dins, un intens guirigall que té l’origen en els telèfons mòbils del voltant trencarà la pau mental amb què procuraves, il·lús de tu, arrancar la jornada. Persones que desconeixen que els auriculars es van inventar fa poc més d’un segle i que ens delecten amb converses privades pujades de decibels o amb vídeos absurds, probablement protagonitzats per aspirants a estrella que et posen de molt mala bava. Un cop aterris de nou al carrer, t’hauràs de preparar per a la batalla dels tocs de botzina que lliuraran conductors que ambicionaven travessar el centre d’una ciutat boja i gran en cinc minuts. A la tarda, vençut per l’estrès acústic fins i tot quan no n’ets conscient, arribaràs a casa i, amb una mica de sort, el veí que tens a la paret de la dreta no estarà recreant el vell ambient de Chasis, aquella discoteca on es concentraven les generacions de maquineros que gravaven la música en cassets, o el veí que fa frontera amb la paret de l’esquerra no estarà impartint aquelles classes de piano a un principiant que et fan venir ganes de trencar l’instrument a cops de martell. I encara a la nit, quan procuris llegir una estona relaxat el llit, el pertorbaran aquells grups d’humans que circulen per la vorera cridant com si fossin les cinc de la tarda. Avui, dia internacional de la sensibilització envers el soroll, potser podem preguntar-nos com podem contribuir a reduir aquesta fressa urbana que ens treu de polleguera i que segur que en algun moment tots alimentem.