“Després ens abraçarem”

Era dia d’abraçades, ahir, a l’elegant sala de columnes del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Una abraçada és confort, escalfor, proximitat, és un gest net que no enganya. Hi ha abraçades que es fan, abraçades que es reben i abraçades que representen un empat infinit de sentiments que convergeixen. Es fan abraçades on la llaçada de braços i l’encontre de cossos formen un anhel compartit, una alegria que es gaudeix en un gest de comunió, un dol que es comparteix donant robustesa al sentiment de desconsol, una esperança que es construeix sabent que no s’està sol.

Les abraçades les feia ahir Javier Martínez, que des de la fatídica tarda del 17 d’agost del 2017, quan una furgoneta va segar la vida del seu petit fill, en Xavier, ha tingut necessitat de sentir molt a prop l’estima i la injecció de força que s’experimenta amb un d’aquests gestos de proximitat i calidesa humana. Aquesta necessitat de rebre però també de donar –perquè una abraçada sempre va en el doble sentit– és el que ha inspirat la creació de 17-A Associació Volem Saber la Veritat, una entitat que, nascuda del dolor que van generar els terribles atemptats de la Rambla de Barcelona i Cambrils, vol anar més enllà de l’horror i el plor desconsolat per la mort absurda. “Volem aportar alguna cosa a la societat, fent també coses boniques”, va dir en Javier en la presentació d’aquesta iniciativa, abans de cedir la paraula i fondre’s en una robusta abraçada amb Robert Manrique, víctima a Hipercor i defensor dels drets de les víctimes en atemptats terroristes.

Manrique, que fins fa dos anys va impulsar una entitat, UAVAT, que va treballar infructuosament per tal que es reconeguessin els drets de tots els perjudicats per l’acció dels gihadistes l’estiu del 2017, va donar un bany de realitat alertant als impulsors de la nova associació de la falta de compromís de les institucions amb aquestes víctimes. Les institucions que van deixar en via morta la tasca de Manrique són les mateixes que ara s’interpel·len des de la nova associació del 17-A. “Estenem la mà a tots els que ens vulguin ajudar”, va dir en Javier Martínez amb il·lusió renovada.

L’associació neix per ajudar i per sumar en positiu però també, i sobretot, per no oblidar i per continuar reivindicant una investigació que aclareixi el paper de l’imam Es-Satty i el vincle d’aquest amb els serveis secrets espanyols. Per això un dels propòsits, tal com va explicar Jaume Cuevillas, advocat i secretari de l’entitat, és denunciar els fets davant la justícia dels països d’on procedien les víctimes de la Rambla, vist el nul interès de l’Estat espanyol a investigar el cas.

L’última abraçada i la més sentida del Javier va ser la que va fer i també rebre de la seva filla Mireia, a qui la ferida vital de la mort del germà ha portat a dedicar la seva carrera professional en el món de la psicologia a l’atenció de víctimes de catàstrofes. La Mireia també forma part de l’organigrama de l’associació, i des de la seva responsabilitat va agrair la presència de víctimes: “Soc conscient del que costa venir a actes com aquest”, va manifestar. Els va somriure i els va instar a trobar-se un cop acabessin els parlaments. “Després ens abraçarem”, va dir. Doncs que siguin aquestes i moltes més abraçades de confort i suport.