Què hi ha més bonic per a uns enamorats que poder iniciar un projecte de vida conjunt? Què hi ha més bonic que trobar un habitatge on poder començar un camí compartit?

A Vilafranca del Penedès, a mitjan mes de maig, se celebren cada any les Fires de Maig, també anomenades les Fires dels Enamorats. Quin nom podien trobar els penedesencs que fos més bonic que aquest per a unes fires que, en plena primavera, són l’espai ideal de trobada per a les noves i les velles parelles? Segurament no n’hi ha cap de més bonic que aquest.

Aquest any, coincidint amb les Fires dels Enamorats, han sortit a la llum les xifres de venda d’habitatges. I es veu que el mercat es recupera. En els últims mesos, la compravenda d’habitatge ha viscut un dels millors moments dels últims 18 anys. Les xifres recollides per l’Instituto Nacional de Estadística ho corroboren. Això ha provocat canvis en el mercat immobiliari i en les condicions hipotecàries, i això podria obrir les portes a reviure una situació similar a la de l’última bombolla immobiliària que va acabar amb una dura crisi econòmica els anys 2007-08, que va afectar la resta de sectors econòmics en els anys posteriors i que va cuejar més enllà del 2011. És cert que el context bancari ha variat notablement respecte a aquella època, i no només el context bancari, també el context social i les propostes, cada cop més creatives, davant els problemes, sobretot del jovent, per accedir a un habitatge digne.

Algunes de les propostes alternatives que els joves han trobat per garantir-se l’accés a l’habitatge van centrar algunes de les ponències que es van fer el cap de setmana passat en el marc de les Fires dels Enamorats.

Diuen que una flor no fa estiu, però, en canvi, cal que neixin flors a cada instant. Cal, cada dia, una nova primavera. Per això, a les fires es van plantejar des de la compra o el lloguer fins a les noves tinences intermèdies, que se situen just al mig de les dues opcions. L’objectiu era obrir una porta per a un públic que té autèntiques dificultats per accedir a l’habitatge, ja que aquest és un dels principals motius de les emancipacions tardanes a Catalunya. Per això es va posar sobre la taula l’alternativa de la propietat compartida a la propietat temporal, fórmules flexibles que poden ser trampolins perquè els joves puguin abandonar la casa familiar per independitzar-se o iniciar un projecte conjunt amb la parella o amics. Aquestes alternatives permeten plantar cara a les dificultats que els joves tenen d’accés a l’habitatge. De fet, segons alguns portals immobiliaris, un jove podria trigar al voltant de setze anys a reunir els diners de l’entrada d’un habitatge de preu mitjà a l’Estat espanyol, un escull no gens menor, que obliga a experimentar i obrir la ment davant de noves fórmules. Una flor no fa estiu, segur! Però cal que neixin flors a cada instant.