Sexe

El lector m’excusarà si parlo d’aquesta qüestió enmig de les adverses altes temperatures que fan antipàtica qualsevol mena d’activitat física. Si ho faig, és en honor de l’inimitable Tom Sharpe. Si per atzar vostè segueix la nostra publicació germana en llengua anglesa, el mensual Catalonia Today, deu haver vist que de fa uns mesos s’estan publicant les extraordinàries memòries inèdites del genial escriptor que va viure els seus darrers anys a Llafranc. En una de les darreres entregues, el Tom es presenta com un fill no desitjat de pares grans, la falla d’algun sistema anticonceptiu arcaic i dels intents fallits de la seva mare de parar l’embaràs amb tècniques rudimentàries. En la línia del Tristram Shandy de Lawrence Sterne, Sharpe es presenta com un home amb una sexualitat condicionada per les condicions precàries i desagradables de la seva concepció. Ho il·lustra amb els encontres sexuals amb la seva primera esposa, una jove francesa, que el definia com l’home menys sexi dels que havia conegut. En Tom Sharpe es pregunta si n’havia conegut gaires, d’homes, però fossin pocs o molts, a ell el considerava “el primer de la llista de quasi eunucs”. Comprensiblement, aquestes consideracions no li van resultar gaire encoratjadores en el rol de marit. Una llàstima perquè va ser amb aquesta francesa que l’escriptor va fer l’amor per primera vegada, “si d’una mera copulació n’hem de dir fer l’amor”, aclareix el candorós Sharpe. Cada vegada que ho feien, explica, es preguntava si “allò era tot”. Tampoc s’acaba d’explicar com va ser que la noia es volgués casar amb un xicot tan mancat en aquest terreny. Aventura que potser estava convençuda que l’acabaria convertint en un atleta sexual. Al cap d’un parell d’anys, diu Sharpe, aquestes esperances van esfumar-se i la parella es va separar amicalment. La separació, especula l’escriptor, li devia suposar, a ella, un gran alleujament... Com a bon britànic, l’humor de Sharpe és implacable amb ell mateix